diumenge, 22 d’abril de 2018

Galtes de vedella amb pèsols del Maresme i pommes duchesse. Vi Llàgrimes de Tardor criança 2008 (Sant Josep Vins, D.O. Terra Alta)

Avui porto unes galtes de vedella guisades pel mètode tradicional, no a baixa temperatura com la darrera vegada. I han quedat extraordinàries. A més, a diferència de les que vaig fer al buit, aquestes galtes corresponen a la part interna d'aquest tall, que és més prima que l'externa, i admet més bé aquest tipus de coccions. Queda tendríssima i és molt saborosa. Com l'altra part de la galta, aquesta també té un col·lagen intramuscular que ben cuinat es gelatinitza i dona a la carn aquella textura tan melosa que tant ens agrada.


L'hem acompanyat d'unes patates duquesa que vesteixen prou bé el plat i que són força fàcils de fer. A més, queden torradetes i cruixents per fora, i fonedisses i lleugeres per dins. Una mossegada molt agradable.


I hem acompanyat amb un vi que ja teníem ganes d'obrir després d'haver-lo deixat uns anyets al celler esperant el seu moment: el Llàgrimes de Tardor 2008 de Sant Josep Vins. Ens ha encantat el punt en què estava: aquella frescor però ja de fruita negra madura, amb notes vegetals i balsàmiques extraordinàries, que ens ha anat de meravella amb aquest plat.


Ingredients:


- 3kg de galtes de vedella (part interna i desossada)
- 5 cebes
- 2 pastanagues
- Farigola
- Clau
- Canyella
- Llorer
- 1'5 gots de brandi
- Bouquet garni
- 1 cabeça d'alls
- 3 culleradetes de tomàquet fregit casolà
- Sal, pebre, oli, farina, aigua
- 150ml brou de carn casolà
Per a les patates duquesa:
- 600g patata
- 2 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
- 1 rovell d'ou
- 1 ou
- Raig de llet
- sal, pebre

Elaboració:

És senzill però llarg sobretot si hem de fer els 3kg de carn. El primer que haurem de fer és salpebrar la carn i enfarinar-la. A continuació, en una cassola amb una mica d'oli, anar fregint cada peça de carn per marcar-la. Reservem.




Un cop marcada i reservada tota la carn, hi aboquem la ceba, la pastanaga tallades grosso modo i els alls, primer a foc fort perquè agafin color. Després podem abaixar el foc i seguir la cocció.






Un cop ben rostides, hi afegim la guarnició aromàtica i el tomàquet ratllat. De seguida, hi reincorporem la carn i desglasem amb el brandi. I abans que redueixi tot l'alcohol, acabem de mullar amb aigua i brou de carn fins a mig cobrir-la.



Brou de carn congelat
Tapem i deixem coure a foc dolç durant una hora i quart o bé fins que la carn quedi tendre, molt tendre. A mitja cocció, donem la volta, corregim de sal i pebre i hi afegim una mica d'aigua, que segurament caldrà, sobretot per allargar la futura salsa ja que tenim molta carn i la salsa és indispensable.


Un cop aquí, reservem la carn i passem la salsa pel passapurès. La reintroduïm de nou a la cassola amb la carn, i tornem a donar-li escalfor durant uns 15 minuts més perquè la carn torni a agafar tota la humitat i gust de la salsa.





És en aquest punt que ja podem posar-hi els pèsols frecos del Maresme, que prèviament podem haver escaldat 10 segons en aigua salda bullint. Són una delícia.


Si podem, agraïrem deixar la cassola quieta i tapada fins al dia següent. Si no, ja podem emplatar i gaudir d'un guisat exquisit.

Per a les patates duquesa, que haurem de fer durant el procés o després si l'acabem menjant l'endemà, el primer que cal fer és bullir-les des de fred i pelades durant uns 25 minuts, fins que al punxar-les observem que ja són ben cuites i tendres. 

Pelem, matxuquem amb la forquilla i hi afegim el rovell i l'oli. Seguim matxucant i remenant fins que ens quedi un puré més aviat cremós. Ens haurem d'ajudar amb un rajolí de llet sencera.



Quan tinguem la textura desitjada, corregim de sal i pebre, posem la patata en una màniga amb boca arrissada, i muntem les patates tan boniques com poguem.



Les pinzellem amb ou batut i enfornem a 200º durant uns 15 minuts o bé fins que tinguin un color daurat ben agradable.




Ara sí, ja tenim tot llest per a l'emplatat final i per gaudir.


Només ens resta obrir el vi i observar com anirà evolucionant des de la primera vegada que l'ensumem i el glopegem fins al final de l'àpat. Es va obrint i des d'unes sensacions inicials que recorden al cuir i la xocolata, es va desplegant oferint-nos més i més notes cada cop més afruitades, acompotades, molt elegants, i les vegetals, balsàmiques, que per al meu gust encaixen a la perfecció amb el nostre plat.


Salut!

dijous, 19 d’abril de 2018

Carxofes farcides d'arròs cremòs de careta de porc. Cava La Xarmada Heretat de Sangenís Reserva Brut Nature (La Xarmada, D.O. Cava)

Aquesta és una proposta que parteix de la recepta de l'arròs de carxofes i careta de porc (aquí l'enllaç a la recepta). El que hem fet, a mode d'aprofitament i per provar coses noves, és farcir unes carxofes amb el mateix arròs que no vam emplatar (vam fer curts en quantitat i aquesta va ser una forma d'allargar-ho molt dignament).



L'únic que canvia de la recepta original és que hem hagut de preparar i coure les carxofes per poder-les farcir ja que un cop farcides només quedarà escalfar-les, no pas coure-les (perquè l'arròs no es passi). L'arròs és el mateix carnaroli Molí de Rafelet de l'altre cop, que també va amb la careta de porc, així com l'acompanyament del cava, de La Xarmada.

Aleshores, les carxofes, podem triar diferents mètodes per coure-les. Jo aquest cop n'he tret en cru les parts més externes i fibroses i verdes, les he bullit 3 minuts i he apagat el foc i les he deixat amb l'escalfor residual 5 minuts més. Després les he tret, les he deixat refredar i escórrer, les he tret les fulles sobreres i les he buidades.

Un cop així, ja les podem farcir amb l'arròs de carta de porc.



Escalfem i emplatem. Hi posem també com l'altre cop una mica de labneh (a mi em convenç força aquest punt làctic en aquest tipus d'arrossos), per si es vol incrementar la cremositat de l'arròs i del conjunt, i espolvem amb una mica de zaatar.





Com en la versió anterior de l'arròs que vam emplatar, també l'hem maridat amb el Cava La Xarmada Heretat de Sangenís, Reserva Brut Nature.



Salut!

diumenge, 15 d’abril de 2018

Massa de pa fermentada polivalent: coca de vidre i coca de recapte fina i cruixent

En aquesta entrada presento una la recepta d'una massa fermentada força interessant de conèixer perquè amb ella podem fer fins a tres tipus d'elaboracions diferents, segons l'ús que en volguem donar. Fins i tot, i fins a cert punt, ens permet d'improvisar i en l'últim moment decidir per a què la volem.




En aquest cas, em centraré sobretot en la coca de vidre i, en segon terme, en la coca fina i cruixent. A diferència de les altres elaboracions que he fet amb la mateixa massa, la coca de vidre i la coca fina les vaig fer amb una massa amb menys temps de llevat que la de la resta d'elaboracions.

Ingredients:

- 500g de farina panificable
- 10g de sal
- 10g lleva fresc premsat (o menys)
- 200ml aigua
- 100ml oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Posem en el bol tots els ingredients sòlids, desfent amb la punta dels dits el llevat en la farina. Al mig, fem un forat on posarem part de l'aigua. Comencem a pastar (en el meu cas, a màquina) suaument, i hi anem incorporant l'aigua de mica en mica. Quan la hi haguem incorporada tota i s'hagi començat a desenvolupar el gluten, anirem incorporant de mica en mica l'oli, apujant una mica la intensitat de l'amassat. Quan ho tinguem tot ben integrat i ens quedi una massa llisa, aturem el procés, en fem una bola i la deixem fermentar en nevera, tapada en film.


En el meu cas, a les 4 hores vaig retirar aproximadament uns 300g de massa per tal de preparar tres peces de 100g cadascuna. La massa no havia doblat el volum però ja havia començat a fermentar i ho acabaria de fer fora de la nevera mentre la treballéssim. La resta de la massa, la vaig reservar a la nevera i al dia següent vaig fer dues peces més: una pizza (aviat, la recepta) i un khachapuri (aquí, la recepta).

El meu objectiu era fer 2 coques de vidre i una coca versàtil que em servís de suport per a uns lloms de verat que volia sopar. O, també, posteriorment, en vaig acabar fent unes coques de recapte, que també son molt bones. Doncs bé, vaig acabar formant tres barrots que, després de deixar-los uns 10 minuts perquè perdessin el nervi, els vaig estirar tan finalment com vaig poder amb el corró.

Són dos barrots però el gros el vaig partir per la meitat per obtenir-ne tres

Per a les coques de vidre:

- Coca vidre 1 (amb una mica de gruix). Vaig estrendre una glassa tant per tant de mel i sucre. Aquesta em va pujar una mica al forn i no va quedar tan fina i tan de vidre com la coca 2. 
- Coca vidre 2 (molt fina). Aquesta és la que més planeta va quedar, no va pujar al gens al forn: vaig pinzellar-la amb oli i anís i vaig posar-hi sucre a sobre. 

Per a la coca fina cruixent. Senzillament vaig estrendre-la ben fina i no hi vaig afegir res més.

Estenem les tres coques a la placa de forn, preescalfat a 230º, escalfor dalt i baix, i deixem uns 20 minuts, fins que estiguin torrades al nostre gust.



En el cas de la coca de recapte, la vaig enfornar 10 minuts a 200º pintada amb una mica d'oli. Després la vaig treure per posar-li el farcit (prèviament cuit) d'escalivada i la vaig tornar a enfornar fins que va tenir el color mínimament torradet que a casa ens agrada.


Resultat:

- La coca fina cruixent es fa uns minutets abans, Realment queda tal com la volíem. En aquest cas, la farcim per sopar de verat marinat al vermut i porros estofats (vegeu recepta).




- La coca de recapte: boníssima.

mateixa fornada: coca de recapte i coca de vidre pintada amb oli, anís i sucre



Coca d'escalivada i formatge El Bastard de Murgó Formatges (St. Iscle de Vallalta) amb Garnatxa Blanca de Bàrbara Forès


- La coca vidre 1. En sortir del forn, hi ruixem anís. Puja al forn, no sé ben bé per què, i tot i ser ben bona de gust, no queda en textura de vidre, que és el que preteníem. Tot i així, per a qui prefereixi aquesta coca dolça amb una mica més de cos, no tan fina com la de vidre, és molt bona opció.


Coca vidre 1 (part superior). Coca vidre 2 (part inferior)

- La coca vidre 2. En sortir del forn, hi ruixem una mica més d'anís perquè el que hi havíem posat volatitza amb l'escalfor del forn. Queda meravellosament cruixent, finíssima, i d'un gust extrarordinari.





En una altra fornada, posteriorment, he fet el que en podríem dir la coca de vidre 3, amb el mateix procediment i pintada d'anís, oli i sucre també. Surt molt bona.







Amb la resta de massa, que va quedar reposant tranquilament en nevera i per tant té una fermentació controlada, vam fer una pizza i un pa tradicional georgià que van quedar excel·lents. Per tant, va quedar demostrada la gran versatilitat d'aquesta massa, plena de possibilitats en dolç i salat.

Salut!

dijous, 12 d’abril de 2018

Arròs cremós de carxofes i careta de porc amb labneh. Cava Reserva La Xarmada Heretat de Sangenís MXCI (La Xarmada, D.O. Cava)

No acostumo a improvisar gaire a la cuina. M'agrada planificar des de la compra fins al maridatge i els gustos personals de les persones amb qui compartiré àpat, passant és clar per la forma de cuinar cada ingredient en cada elaboració. No deixo gaire coses a l'atzar, m'agrada així.


Però de tant en tant també m'agrada deixar-me anar als fogons, i els arrossos sembla que puguin convidar especialment a fer-ho així. La recepta que presento ara és un d'aquests casos de pim-pam sobre la marxa, fins i tot d'aprofitament d'uns ingredients que descansaven a la cuina per separat i que podien funcionar junts en un arròs. I déu n'hi dó com han funcionat de bé.

Per rematar, ho hem acompanyat d'un cava que vam conèixer fa ben poc, justament quan vam visitar la cava que l'elabora, en plena Carretera del vi: es tracta de La Xarmada (properament, el post de la visita). Tan bon punt el vam tastar, que ens va agradar, i força, i ens en vam endur alguna ampolla cap a casa. 

Ingredients:

- 130g arròs carnaroli Molí de Rafelet
- 2 carxofes de Sant Boi
- 80g aprox. de careta de porc ja cuita
- 500ml aprox. de brou de carxofes (fet a partir de les fulles exteriors de les carxofes)
- Sofregit (ceba i pastanaga)
- 1 cullerada de Labneh (un formatget salpebrat fet a partir d'haver tret tot el suero al iogurt)
- Sal i pebre

Elaboració:

Preparem les carxofes i les escaldem dos minuts en aigua amb sal i farina. Tallem a sisens i reserem.

Posem el sofregit a la cassola on farem el nostre arròs. Hi posem també la careta de porc i les carxofes que acabàvem de reservar.



Un cop calent i saltejat el conjunt, hi posem l'arròs, remenem una mica i de seguida comencem a mullar amb el brou a punt d'ebullició. L'anem incorporant de mica en mica, és a dir, que a mesura que la cassola es vagi quedant sense humitat, n'anem incorporant més cullerots de brou de carxofes. I anem remenant continuadament, durant aproximadament uns 12 minuts, fins que quedi ben al dente, no cuit del tot. Recordem corregir de sal i pebre.



Cap al final d'aquesta cocció, ens hem d'assegurar que ens quedi un mínim d'humitat cremosa a la cassola. Apaguem el foc i hi afegim un extra de cremositat amb algun formatge (l'habitual) o, en el meu cas, amb una cullerada de Labneh, que s'anirà desfent i integrant per tota la cassola. Ens donarà un toc làctic i cremòs que a mi m'agrada especialment.

Emplatem de seguida. Ens haurà quedat un arròs saborossíssim i melòs, tot i que el podem fer encara més cremòs o més sec, en funció dels nostres gustos, deixant més o menys brou residual a la cassola, posant-hi més o menys labneh o formatge, etc.


Hi afegim una quenelle de labneh

Acompanyem amb el Cava reserva La Xarmada Heretat de Sangenís MXCI Brut Nature, cupatge tradicional de Xarel·lo, Macabeu i Parellada amb una mica de Chardonnay. Té un carbònic ben fi. Estructura, cos, olor de mel, de raïm madur. Ens ha semblat un cava en un punt molt interessant d'equilibri entre la fruita de la joventut i les notes subtils de la criança. Va ser un bon descobriment.




Salut!

diumenge, 8 d’abril de 2018

Celler Bernaví (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, Tarragona)

L'#escapadaterraalta de l'estiu passat va començar amb un plat fort: la visita a Bernaví. És un d'aquells cellers que teníem pendent des de feia més temps perquè fa tres anys vam tenir ocasió de tastar els seus vins, en un tast organitzat per Diví. I ens van agradar, força... A més, temps enrere, vaig escoltar l'Hora del Vi, espai radiofònic a RN4 conduït per la Ruth Troyano, que justament entrevistava a en Marco, una de les tres ànimes del celler, i alhora a la Nani, companya blogaire de cuina, també enamorada del món del vi. Això em va deixar ja amb les dents ben llargues...


I per fi a finals de juliol hem tingut l'oportunitat de baixar fins la Terra Alta, una comarca que ja feia massa temps que no visitàvem, i que sempre, sense excepció, ens regala experiències molt i molt satisfactòries. Hi ha llocs que, sense saber ben bé per què, transmeten tot un seguit de sensacions que et fan sentir bé, de forma especial. Terra Alta, és un d'aquests llocs, sens dubte.



Amb un grup reduït organitzat per Vi Origen (projecte de serveis enoturístics que faciliten la difusió i l'aproximació del públic a la vinya, els cellers i els vins com a patrimoni de la Terra Alta principalemnt), vam arribar fins a Mas Vernet, nom original on en Marco, la Ruth i en Gino s'hi van establir i van construir, fundar el seu celler: Bernaví (el nom és la triple conjuminació del nom de la finca, amb el cognom Bernava i el vi).


Per tant, als afores de Vilalba, en un espai isolat i envoltat de vinyes pròpies, naixia en 2007 aquest nou celler a la Terra Alta, català, amb inspiracions i tocs italians ben evidents, com tindrem ocasió de veure i beure. Ens expliquen que després d'haver tingut experiència en viticultura i enologia a Itàlia, arribaren a aquest racó català i triaren aquesta finca, on van haver d'arrencar la major part de la vinya que hi havia plantada perquè estava malmesa, a excepció d'una petita joia en forma de Garnatxa Blanca vella, d'uns 90 anys d'antiguitat.

Tastant la Garnatxa Blanca, que començava a dolcejar...
En total, disposen d'un total de 8 hectàrees de vinya, que replanten amb Garnatxa, Cabernet Franc, Syrah, Merlot. Posteriorment, molt important, recuperen una vinya vella de Morenillo, diguem-ne que varietat autòctona negra, molt local (només es dóna entre Gandesa, Batea i Vilalba,j ens explicava en Marco). La replantació es fa d'acord amb el que a ells els va venir de gust. En aquest sentit es fa evident el component d'autoria de Bernaví. M'agrada molt com ells mateixos es consideren intèrprets artesans del terrer i del que ofereix la Terra Alta. A partir d'aquí, sota el seu prisma i el bagatge previ italià, construeixen i ofereixen la seva proposta.


Es tracta d'una finca amb diferents tipus de terrenys, de sòls, d'exposicions i fins i tot d'altura: des de les terres de panals fins a les argiloses. La majoria són calcàriques: bàsiques, i a una mitjana d'uns 360 metres. La cura per la vinya, amb criteris ecològics, és evident: ni herbicides, ni químics. Tractaments amb sofre i coure (apostaran també per feromones), coberta vegetal fins la primavera ambe lleguminoses i d'altres.




Aquesta cura evidentment s'allarga durant tot el procés i cicle de vida de la vinya: la verema és manual en caixes de 15kg. A partir d'aquí, cap al celler. Les varietats blanques es premsen i van a fer la fermentació als tancs d'inox. Les negres, directament amb les pells als tancs d'inox, per varietats i parceles, si convé. La filosofia en vinificació és la mínima intervenció possible. La fermentació dels blancs, a 15º durant uns 30 dies; la dels negres, a uns 23-25º durant uns 15 dies com a molt.


A banda, tenen un dipòsit de fibra de vidre com a dipòsit pulmó. D'altres dipòsits més petits, funcionen com a banc de proves.





És destacable el cas de la Morenillo, que segueix un camí diferent: Bernaví interpreta que necessita unes altres metodologies per extreure'n el millor de la varietat. Per això, dipòsit de fusta de 1000 litres per a la fermentació i la criança. Aquest dipòsit té una tapa de fusta que baixa i manté pells completament submergides per provocar una fermentació amb barret submergit. Com que la Morenillo té poc color i poc grau, d'aquesta manera se n'extreu al màxim tot el que pot donar la varietat.


Passem a la sala de criança. Sorprèn perquè hi ha bàsicament 3 fudres de 3000 litres amb els quals es busca que el vi s'afini, es domi, es microoxigeni, sense que la fusta es faci més evident del necessari, és a dir, que només representi una subtilesa al darrera de la fruita original. Haurem de notar la criança del vi i no tant la fusta.


El primer fudre és de roure francès i s'utilitza per al cupatge de Cabernet Franc i Syrah, el segon d'Eslovènia  per a un cupatge de Morenillo i Montepulciano d'Abruzzo (varietat original italana: aquí, la fusió més evident italo-catalana) i el tercer és mixte, sempre amb torrats mínims.

A més, tenen una àmfora, per experimentar amb una carinyena vinificada de tres maneres: inox, àmfora i bota.

Finalment, passem a una sala de tast preciosa, que dóna lloc també a una terrassa privilegiada des de la qual es poden veure bona part de les hectàrees de Can Vernet. És d'aquells llocs d'on costa massa marxar... Tastem tres vins molt diferents, que descriuen la Terra Alta, el concepte i filosofia del celler, i sobretot, el més important, ens encanten:







- Notte Bianca 2016. Monovarietal Garnatxa Blanca. L'origen del nom ens remunta al 2011, primera verema de la GArnatxa Blanca, amb molta calor i, per tant, verema nocturna, manual, amb llanternes i frontals. Segur que seria un espectacle preciós aquesta verema nocturna.
El vi: aromes de fruita blanca i un toc anisat peculiar i característic de la Garnatxa terraltina. Fonoll salvatge, boscà, herbaci fresc, balsàmic. A més, té volum, és sedòs, glicèric i estructurat, en part gràcies amb treball de mares en suspensió en inox un cop acabada la fermentació. Final amarg característic varietal.
Salinitat donada per la terra on neix la vinya: concentració de cristalls de guix (salí). Per tant, una Garnatxa blanca fresca sobretot gràcies a aquesta salinitat, més que no pas a l'acidesa, que hi és present però controlada.
Me l'imagino amb marisc, amb arròs, amb formatge... Està de vici.





- Ventuno 2016. Rosat  80% Morenillo i 20% Garnatxa Negra per buscar una mica més d'estructura. Premsat directe, poca maceració, buscant la puresa varietal de la Morenillo. Finura i elegància però amb presència. Part vegetal balsàmica i de sotabosc mediterrani. També passa un parell de mesos en inox en contacte amb mares.
El perfil gastronòmic seria similar al Notte Bianca: frescor i estructura òptims.




- Negreita 2014. Projecte de vi negre amb influència italiana evident. Aquest és el vi que resum força bé aquest esperit sincrètic de Bernaví, la fusió total del bagatge italià amb la realitat productiva de la Terra Alta. Per això, cupatge de dues varietats insígnia d'un i altre lloc: la Morenillo i la Montepulciano d'Abruzzo. En Marco ens comenta que hi ha una afinitat climàtica entre els dos territoris. Fermentació en inox amb llevats autòctons més 12 mesos de criança en fudres d'Eslovènia.
És un vi d'autor. La Morenillo es plantava vora boscos. L'argila afavoreix la concentració de color i a la vora del bosc és on més argila s'hi pot trobar. Als panals, en canvi, no hi ha argila. Extreu aromes i notes del bosc mediterrani: terra humida, sotabosc, pinassa, roure sec, rovellons. Aquesta aportació del Morenillo es complementa amb la fruita però rústica, a diferència de la Garnatxa, com ara la pruna, que aporta la Montepulciano.
Tot plegat, dóna com a resultat un vi negre sensacional, on la fusta queda pràcticament imperceptible, Els 12 mesos que passa en fudres només afinen el vi, no el maquillen.




I fins aquí una visita molt interessant i completa a Bernaví, un celler que val la pena conèixer de primera mà, cosa que ajuda a beure i entendre, valorar els seus vins, alguns dels quals ja hem dut cap a casa, a l'esperar de cuinar-los algun plat per maridar. Ho hem anat veient i ho continuarem fent.



Gràcies al Marco, a la Ruth i a Vi Origen per aquell matí, que ens va deixar bona empremta.

Salut!

(Data: dissabte, 29 de juliol de 2017)

dimecres, 4 d’abril de 2018

Llaminera de porc ibèric amb milfulls de patata i moniato i cebetes glacejades a l'Oporto. Cava 10 d'Abril Masia Les Forques Gran Reserva Brut Nature

Després del carpaccio de ceps amb carxofes confitades i botifarra negra (aquí, la recepta), seguim repassant encara la nit de cap d'any 2017-2018 amb un altre plat, també maridat amb el mateix cava: una llaminera d'ibèric, amb guarnició de milfulls de patata i moniato a les herbes i cebes glacejades a l'Oporto.


Una recepta que es basa essencialment en el respecte al producte, és a dir, encertar-la en donar-li una cocció justa i adequada (suau) a la part més noble del porc, la llaminera.

Ingredients:

- 1 llaminera de porc ibèric
- Sal
- Pebre
- Raig d'oli
- Guarnició: milfulls de patata i moniato (aquí, la recepta)
- Guarnició: cebes platillo a l'oporto

Elaboració:

Posem la llaminera a la planxa calenta amb una mica d'oli, a foc fort, per segellar tot l'exterior i que agafi color, per tots els costats. La deixem tot just uns 4-6 minuts, el just perquè l'interior ens quedi rosadet, no gaire fet, i així sigui absolutament tendre.

La tallem a rodanxes gruixudes de biaix.

Emplatem amb un lingot de milfulls i unes cebes amb la seva salsa reduïda de vi dolç d'Oporto.






Salem amb sal gruixuda.

Maridem amb un cava molt especial: 10 d'abril Masia Les Forques, un Brut Nature Gran Reserva, de 110 mesos. Extraordinari.



Salut!