divendres, 21 de febrer del 2014

Restaurant Fratelli la Buffala

Una bona opció per a un àpat raonablement bo si el que volem és moure'ns pel cor de Barcelona (és a tocar de Plaça Urquinaona), menjar en un italià a base sobretot de pizza i pasta (tot i que també n'hi ha vida més enllà, com ara la carn de bufala o, és clar, les amanides), i no buidar gaire la butxaca en passa per Caixa.
 
Potser ens n'esperàvem menys, d'aquest lloc. Vam ser atesos molt correctament, el servei de les comandes fou ràpid i adequat, les racions equilibrades i generoses, i el preu final molt molt ajustat.
 
A continuació, el resum fotogràfic del nostre pas pel restaurant, sobretot dels plats que van passar per taula d'entre les nombroses opcions que ens oferia la carta d'aquest establiment:

Carta, extensa (inclou descripció i informació nutricional de la carn de bufala)
Entrants gentilesa de la casa. No és res més que llesca de pa amb picada de tomàquet i orenga
Paccheri

Gnochhi
 
Crudo di bufala: un carpaccio però servit en forma de tartar però no tan elaborat com un tradicional
 
Straccetti alla greca (carn de bufala guisada amb mozzarela). Bona, tendrá, però sense gaire més a destacar.
 
Pizza camaldolina, a base de formatge, patata i pepperoni
 
Pizza Camaldolina (d'aquesta, en vam menjar un parell), a base de verduretes
 
Pastiera sense encetar
Pastiera encetada
 
 
Preu total del sopar per a quatre persones (amb dues aigües) i descompte del 50%: 45 euros (11 per barba): adequat atenent al sopar, car sense la promoció.
 
 
El més bo: les pastes i la carn de bufala, semblant a la de vedella. El que no va acabar de convencer-nos foren les pizzes, poc farcides, i de massa poc gustosa.
 
 
El restaurant estava ple en el servei de sopar de dissabte i, tot i així, no hi havia un ambient excessivament sorollós i s'hi estaba bé.
 
 
En resum, un lloc a tenir en compte si s'hi va amb la promoció de descompte del 50% sobre el preu final de la carta.
 
 
Salut!
 
 
(Data de l'àpat: 15 de febrer de 2014)
 
 
 
 
 
 

dimarts, 18 de febrer del 2014

Cassola bàsica de conill i pollastre

Aquesta cassola de conill i pollastre respon a una recepta bàsica, és a dir, fàcil i ràpida de fer, amb ingredients habituals i econòmics, dietèticament equilibrada i, sobretot, de gust deliciós. Per tant, a casa nostra, és d'aquelles elaboracions que ha esdevingut un bon comodí o punt de partida per a d'altres que puguin ser més treballades. La recepta està basada en aquesta altra del "Conill guisat amb salsa de foie i conyac".

Ingredients:
- 1 conill, tallat a vuitens, per exemple. Si més no, convé que els trossos siguin més o menys de la mateixa mida.

- Cuixes i alons de pollastre trossejats a la mateixa mida que el conill
- 1 ceba
- Quatre dents d'all
- 100 ml de conyac
- 100 ml de brou de pollastre casolà
- Oli d'oliva verge
- Romaní
- Carquinyolis
- Rovell d'ou dur
- Patates menudes "platillo" de pot
- Pésols de llauna

El primer que hem de fer és salpebrar i enfarinar la carn i a continuació rossejar-la en una paella. Reservar. En el mateix recipient, courem els ulls i el fetge del conill, que utilitzarem per a la picada.
Alhora, en una cassola, anem potxant la ceba fins que sigui cuita. Quan la tinguem, hi incorporem els trossos de carn ja daurats, els donem un parell de voltes, i de seguida hi afegim el brou de pollastre, com a molt fins a cobrir la carn.
Picada: en un morter, amb una mica de sal, hi incorporem l'all, els ulls i fetge del conill (i d'altres menuts si no els volem trobar després al plat), uns 5 o 6 carquinyolis, el rovell d'ou dur i el romaní. Piquem fins que quedi una pasta i hi incorporem el conyac per alleugerir-la.

Aleshores, un cop resolts aquests passos previs, vessem la picada a la cassola on tenim la carn amb la ceba i el brou, tapem, i deixem coure a foc més aviat baixet durant 40 minuts aproximadament. Els darrers 5 minuts, hi incorporem les patates i els pésols per donar una mica més de cos a la cassola i per fer-la més completa nutritivament.


El resultat és un plat de carn tendra, gustosa, i amb una salsa ben lligada que ens farà llepar tant els ossos de la vianda com els nostres dits.


Salut!

dissabte, 15 de febrer del 2014

Restaurant La Bocana (L'Ametlla de Mar, Baix Ebre)

Una bona opció per dinar a L'Ametlla de Mar és el restaurant La Bocana, descobert casualment i triat a l'atzar el passat cap de setmana. Fou una bona tria entre els nombrosos establiments que proposaven menús en aquesta bonica vila costanera.



Ens vam decantar per uns bons calamars a la romana i unes saborosíssimes i fresques galeres. 



Com a plat fort, un generós arròs de pop i eriçons, amb un gra al punt de cocció i presentat en la mateixa paella, amb aquell tel en superfície característic d'un darrer toc al forn.




I, per acabar, una notable crema catalana casolana i un tiramisú. Aquest era congelat, industrial, molt fluixet.




Tot plegat, ho vam acompanyar d'un correcte vi blanc Canals i Nubiola, inclòs en els 18 euros del menú.


En definitiva, un àpat mariner més que digne tot just davant del port, amb una de les vistes més privilegiades de tot el poble des de la terrassa coberta. Allà, cap al bo, quan faci més caloreta i la terrassa estigui descoberta, s'hi haurà d'estar d'allò més bé. Hi tornarem.



Salut!

(Data de l'àpat: diumenge, 9 de febrer de 2014)

dissabte, 8 de febrer del 2014

Restaurant La Porta Gaig (T1 de l'Aeroport del Prat de Llobregat, Baix Llobregat)




L'altre dia, després de fer una petita parada i tast de cava al Centre d'interpretació del Cava de Sant Sadurní d'Anoia (CIC Fassina), a l'hora de dinar vam anar a parar a l'aeroport de Barcelona, concretament a la T1, on ens esperava el primer contacte gastronòmic amb la cuina d'en Carles Gaig, concretament a la Porta Gaig.


En teníem ganes i val a dir que l'experiència no va decebre sinó, ben al contrari, ens va agradar d'allò més. L'espai és enorme, com l'aeroport, elegant, on predominen els colors clars, amb grans finestrals que permeten l'entrada de força claror natural i la contemplació, entre plat i plat, es pot observar com s'enlairen els avions. Però preferia dirigir la mirada cap als plats i cap al finestral de l'altra banda, a través del qual s'hi veia la bellugadissa de la cuina, més emocionant que els enlairaments.



Vam demanar el menú degustació, que a continuació podem contemplar en les següents fotografies.
Espirals cruixents de formatge


Crema de pastanaga amb olivada

Amanida cèsar amb ventresca de tonyina i làmines de formatge curat

Vieires a la planxa amb saltat de verduretes i romescu

Caneló de carn amb trufa


Melòs de vedella amb parmentier


Gintònic de pinya

Afegeix la llegenda

Cookie per acompanyar el cafè


Vi blanc Baluarte Verdejo (D.O. Rueda)



D'entre tots els plats, en destacaria tant el gust trufat del caneló com la melositat de la vedella que es desfeia només amb la mirada.

En vàrem quedar ben panxacontents i amb ganes de seguir tastant noves propostes culinàries aquest 2014. La propera, segurament, serà a la comarca veïna de la Garrotxa.

Salut!

(Data del dinar: 1 de febrer de 2014)




































diumenge, 2 de febrer del 2014

Curs d'iniciació al tast de vins a Cal Feru (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès)

La setmana passada vaig tenir l'ocasió de baixar fins a Cal Feru (Sant Sadurní d'Anoia) per participar en un curs d'iniciació al tast de vins que s'hi organitzava. 


Aquesta enobotiga és molt dinàmica i constantment programa tasts guiats, maridatges o fins i tot tallers d'elaboració de tapes, sushi, etc. A més, l'establiment cuida bé la imatge i ofereix nombroses referències de vins i caves, sobretot del país.



El curs, que es va allargar tres hores, fou d'allò més interessant. Després d'una breu introducció a la història i la cultura del vi, de mica en mica la desena d'alumnes, de la mà d'un enòleg professional, ens vam endinsar en les particularitats de cada vi. Així, vam entrenar els sentits per captar-ne tant essència com fos possible des de la fase visual fins a la tàctil en boca, passant és clar per la del nas.

Els vins, tastats a cegues, varen ser:
- Torelló - Malvarel·lo 2013. Penedès.
- Gramona - Xarel·lo 2012. Penedès.
- Vilarnau- Rosat 2013. Penedès.
- Heretat Mont Rubí - Black 2013. Penedès.
- Àrid Vins - Àrid 2010. Priorat.

Començant pels dos primers blancs - jove el primer, fermentat en bóta el segon -, seguint pel rosat i acabant amb els dos negres - jove de marceració carbònica parcial el primer, criança en bóta el segon - vam tenir una bona representació de vins que ens va permetre comparar-ne les característiques. El color més o menys accentuat, la llàgrima i el cos en copa, les aromes, el primer impacte, el regust final... delataven les particularitats de cadascun dels vins tastats i ens en parlaven de l'origen, varietat, procés de vinificació, etc. Des de la senzillesa i frescor dels joves fins a la major complexitat i postgust o fins i tot intensitat sobretot en el cas de l'Àrid. 

Personalment, el Gramona i aquest Àrid són els que més em van agradar.



(Data del curs: 25 de gener de 2014)