Una sola visita ha estat suficient per convèncer-nos que aquest passava a ser un dels nostres llocs favorits on gaudir de la bona cuina garrotxina. La qualitat del producte, el bon tracte a l'hora de cuinar-lo, l'emplatat, el servei, l'entorn sota el Puigsacalm... són característiques que així ens ho fan pensar.
La sala és força gran, elegant, i estava plena com un ou. Tot i axí, el servei va ser prou ràpid, eficient i amable. L'únic problema fou l'ocasionat pels decibels, sobretot provinents, com acostuma a passar, de les taules de grans grups.
(Aviso que les fotografíes han tingut una qualitat més deficient de l'habitual i no fan justícia a la qualitat de cadascun dels plats, em sap greu).
La cuina és d'arrel tradicional per bé que no defuig alguna incursió en terrenys més desenfadats o atrevits, com veurem en una de les postres. Molts dels plats que s'ofereixen a la carta incorporen al costat un símbol indicador de cuina volcánica, cuina catalana o cuina remença, segons s'escaigui en cada cas.
La carta és bastant llarga per la qual cosa vam tenir seriosos problemes per triar (tots els problemes foren aquests!) i per això vam tornar a confegir-nos entre els dos el nostre particular tastet mà a mà. Així mateix, també és destacable el ventall de l'oferta de cerveses artesanes. Bé, anem per feina.
Primers:
- Milfulls de patata i botifarra del perol amb crema de ceps. Sensacional. Amb aquesta ja en van uns quants, de timbals, però aquest és de 10 perquè és d'una melositat suprema. La crema de ceps, sens dubte, hi ajudava.
- Fesols amb botifarra del perol esparracada. Sí, de nou botifarra del perol, és una debilitat, com els fesols. Servit a mode de bloc, en el qual era molt manifesta la concentració del gust sempre ben avingut dels llegums i la carn. I no val a oblidar el tall de cansalada del coll, que no podía estar més tendre i saborosa. Un primer plat més senzill que l'anterior però també de bona execució.
Segons:
- Galta de porc amb salsa de ratafía, naps agredolços i compota de poma. Galta desossada, com el clàssic melòs de vedella, segurament cuita durant força estona amb un potent i concentrat fons de carn, donava com a resultat una carn sumament tendra i molt gustosa. Curiosa la guarnició dels naps, ratllats, francament agredolços. Sorprenent.
- Espatlles de conill amb bolets. Sensacional la carn, que es desossava pràcticament soleta només d'agafar l'espatlleta amb la punta dels dits.
Postres:
- Pastís de poma amb gelat de nata. Bo, sense cap altra particularitat a destacar.
- Xocolata negra, gerds i sorbet de taronja sanguina. Aquestes postres són les que se surten de la línea més clàssica del restaurant i captiven ulls primer, gola després. Juga amb la combinació de temperatures, textures, colors i gustos dels tres elements, que s'acaben integrant molt bé dins del mateix plat, que sap molt greu que s'acabi tot i el que ja dúiem menjat.
Salut!
Per beure, vi negre de la casa, molt normalet. Més destacable fou el pa, crec que del famós Forn Batallé del mateix Hostalets d'en Bas, és a dir, producte Km0.
Per tot el que acabem d'explicar, no puc de deixar de recomanar una visita a aquest restaurant a tot aquell que busqui producte i sobretot tradició al plat, sempre ben cuinat, amb quantitats prou generoses i a un preu que pot arribar a voltar de mitjana els 25 euros, aproximadament. Això sí, que es decideixi a treure-hi el nas, més valdrà que no ho faci sense reserva prèvia.
(Data del dinar: diumenge, 8 de juny de 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada