Pizza ràpida de ceps

Recepta de pizza: tot un clàssic per a un sopar i amb una metodologia ràpida que a més es pot adaptar als gustos de cadascú ja que es pot fer una precocció de la pizza per després escollir els ingredients que es vulguin i fornejar-la de nou.

A diferència de l'anterior post publicat de pizza, en què havíem deixar llevar la massa durant un total de 36 hores, aquesta tan sols necessita un temps de repòs total de 30 minuts. Per tant, una i altra són extrems oposats però ambdues donen un resultat excel·lent. Aquesta va quedar més fina i cruixent. L'altra, en canvi, un punt més flonja i gruixuda.

De nou, per tant, una recepta de fons d'armari, per tenir-la sempre en compte com a bon recurs a cuina.

Ingredients:

- 1kg de farina de força de blat

- 1/2 litre d'aigua tèbia

- 25g de sal

- 50ml d'oli d'oliva

- 25g de llevat fresc de forner (una pastilla)

- 250g de ceps

- Tomàquet fregit

- Mozzarella

Elaboració:

Per als ceps, els introduïm en un cassó, que cobrirem amb oli d'oliva, hi podem afegir també alguna herba aromàtica i deixem confitar a foc ben baix durant uns 45 minuts. Reservem.

Per a la massa de la pizza, en un bol gran introduïm 800g de farina. La resta, ens la guardem per anar engrandint la massa en el procés que a continuació veurem. Amb una cullera fem un forat al mig del bol, on tirarem el llevat disolt en l'aigua tèbia. Amb la mà, removem del centre cap a l'exterior i anem barrejant amb la farina. Hi afegim l'oli i la sal i seguim removent el que cada cop més anirà agafant consistència de massa. Tot plegat, uns cinc minuts. Formem una bola i tapem amb drap humit.

I ara, el sistema serà el següent: deixem reposar la massa 10 minuts i a continuació la tornem a treballar tot just un o dos minuts. Després, la tornem a deixar reposar 10 minuts més. I, de nou, un o dos minuts de treball, i 10 minuts de repòs perquè llevi. Cada cop que la treballem, hi anirem afegint part d'aquella farina que ens havíem reservat, per poder-la amassar més bé, que es vagi fent gruixuda sense que se'ns enganxi a les mans. És, per tant, un mètode de treballar la massa que com a mínim recorda el sistema de Dan Lepard en què la massa s'amassa sola sense necessitat de treballar-la pas giare.

Aleshores, després del tercer moment de repòs, ja podem dividir la massa en tantes porcions com volguem. Amb aquest kg de farina, poden arribar a sortir aproximadament unes 8 pizzes individuals, això sí, primetes.

Només resta estirar-la amb el corró per donar-li forma i el gruix desitjat. 

A partir d'aquí, la ja podem farcir primer amb el bàsic i clàssic tomàquet fregit i, a partir d'aquí, amb els ingredients que cadascú vulgui.

Només resta enfornar, amb el forn preescalfat a 180º. Possibilitats:

a) Posar tots els ingredients que volguem i enfornar tot d'una durant 8 minuts. En el cas dels ceps, sobre una base de tomàquet i mozzarella, posem els ceps i cap al forn.

b) Posar només la massa amb el tomàquet i enfornar a mode de precocció durant 4 minuts i farcir del que cadascú vulgui per tornar a enfornar durant 4 minuts més. Això possibilita agilitat a la cuina si s'han de fer unes quantes pizzes: mentre es menja una, es fa la següent, i així successivament.

Realment, 1kg de farina es va convertir en un festival pizzero amb gran diversitat d'ingredients a més a més de la de ceps (per cert, la més bona): tonyina, botifarró, bolets, formatges, etc. El sopar es va posar d'allò més bé, entre d'altres perquè el "Zurrakapote caribeny" va ajudar a tirar avall tot plegat...

Salut!

(Taller de cuina a càrrec de @Patxi Aranguren, 23 d'octubre de 2014)