divendres, 24 de juliol de 2015

Restaurant Manolete Tapeo Relajao (Barceloneta, Barcelona)

Nit calorosa la d'ahir. Teníem ganes de sopar a Manolete però, a diferència del que acostuma a ser habitual, no teníem gaire gana. Aquest cop, la calor ens estava vencent.






La reserva ja la teníem feta de feia temps i no vam voler desaprofitar l'ocasió: tot un encert.

D'acord amb la filosofia del local, vam optar per escollir un seguit de platets a compartir, alguns en format tapa (hi ha plats que es poden demanar així, en petit format), cosa que facilita per més tastets, i més si la gana no és excessiva.

Local acollidor, ple com l'ou, i tot i que el personal de sala era ben escàs, corren cames ajudeu-me i el servei per tant mai no se'n resenteix sinó que és fluïd i l'atenció és força bona. A més, vam seure dins a unes taules que estan en un raconet especialment indicat per a parelles, més tranquil que el menjador principal, ple de gom a gom d'un parell de grups.

Al gra. Això vam sopar:

- Dues truites de "camarones". Exquisides, molt ben fregides, ben saboroses.


- Tapa de "chanquetes". També bona fritura i agradables de menjar.


- Tapa de "cazón en adobo". Un altre fregit amb força presència de l'adob. Estava especialment bo. 
Tot i ser un altre arrebossat i fregit, en cap moment sensació de pesadesa. Al contrari, passava d'allò més bé.


- Pop amb humus i oli de pebre vermell ("pimentón"). Excel·lent, tant l'humus com el pop, tot i que vaig trobar a faltar una mica més de tall.


- Mollete Manolete amb pernil ibèric, maionesa d'all rostit i ou a baixa temperatura. Viciós!



I amb això, per a dues persones, ja vam tenir prou.

Per beure, vi blanc a copes: Analivia (D.O. Rueda), un Verdejo que va complir. La carta de vins té unes quantes referències catalanes però els preus em van semblar una mica elevats.


Tot plegat, amb un descompte per promoció del 30%, ens va sortir per 26 euros (37 sense descompte) que els trobo molt ben pagats atesa la qualitat del menjar i el bon servei de principi a fi.

No descartem tornar-hi i provar d'altres plats que vam veure desfilar i que tenien molt bona pinta, com ara el salmorejo i els tartars...

Salut!

(Data del sopar: divendres, 23 de juliol de 2015)

dilluns, 20 de juliol de 2015

Llomillo (o llaminera, solomillo) de cérvol amb salsa Strogonoff

Un plat de caça força bo en el que el més important és encertar-la en la cocció del cèrvol perquè quedi tendre, així com la salsa, que serà molt saborosa i amb força personalitat. Es tracta, a més, d'una recepta que, tot i ser de caça, és vàlida per a una preparació com aquesta, que no és pas llarga ni necessita de marinats previs característics d'aquest tipus de cuina ja que estem davant d'una peça ben magra com la llaminera..

Ingredients:

- 650g de llomillo de cérvol tallat a tacs
- 1 cullerada de cafè de mostassa de Dijon
- 2 cullerades d'oli d'oliva
- 2 cullerades de julivert
- 2 xalotes petites picades
- 1 dent d'all picat
- Cogombrets en vinagre
- 1 cullerada sopera de mantega
- 200g de bolets a daus
- 1'5dl de nata
- 1 toc de Vodka
- Unes gotes de quetxup
- Sal

Elaboració:

Segellem el llomillo de cérvol en una paella per tots els costats i reservem.



A la mateixa paella, posem la mantega, hi afegim la xalotaca picada, l'all i sofregim 5 minuts.



Hi incorporem els xampinyons, saltegem, abaixem el foc i al final salpebrem.



Desengreixem el fons de la paella amb el toc de vodka, hi afegim els cogombrets a juliana i flambegem.

Finalment, hi incorporem la nata, barregem i posem la mostassa i el quetxup fins reduir. Rectifiquem de sal i pebre.




Com a guarnició, podem fer un puré de moniato: l'emboliquem en paper d'alumini i enfornem a 180º durant uns 40 minuts. Trinxem amb oli, sal i pebre. Si no, també el podem deixar en forna de daus,

També li van bé uns tomàquets cirerols caramel·litzats: en una paella calent sense oli, quan surti fum, posem els tomàquets. Quan aquests tinguin punts negres, retirem del foc i els donem un toc de sal, sucre i oli. Immediatament es caramel·litzaran i quedaran boníssims.


Salut!

(6 de novembre de 2014)

(Recepta de @Patxi Aranguren)

dijous, 16 de juliol de 2015

Restaurant Quinta Forca (Casafort, Nulles, Alt Camp, Tarragona)



Hi entràrem a les 14h. En sortírem a les 19h. Evidentent, això vol dir que hi vam estar molt a gust en tots els sentits, començant, és clar, pel menjar, que és del que es tractava, i també pel servei, el tracte, el lloc, l'entorn, i seguint per la companyia, ja que vàrem coincidir a la taula del costat amb un parell d'instagramers als quals vam poder desvirtualitzar: @marcboines i @mariaboines, així com a un parell de bodeguers ecològics de Mas Bonans (Piera), a qui algun dia anirem a visitar. Un plaer!

La Quinta Forca fa honor al seu nom: és a la Quinta Forca (com a mínim des del punt de vista d'un barceloní com jo), però val la pena d'atansar-s'hi, recorrent una petita carretera i finalment camí (apte per a vehicles) amb vinya a banda i banda.


El restaurant ocupa una antiga masia que el mateix xef, en Xavi, i la seva parella, la Mercè, es van encarregar de rehabilitar per transformar-la en el que ara és, un restaurant molt acollidor, amb espais força agradables i decoració ben personal i detallista, amb tres menjadors, ben petits, on s'hi està ben còmode i les taules prou  separades les unes de les altres. Restaurant tant d'slowfood i diria que també d'slowlife.






L'oferta del xef Xavier Fabra és tancada: un menú degustació de migdia (Tast Forca), de 17 plats, a 45 euros (begudes a banda), i un altre de nit, més curt, de 30 euros (també begudes a banda). Tot són plats amb ingredients de proximitat, km0, ja que pertany al col·lectiu slowfood, ecològics. I això es nota, i molt, en cadascun dels plats i en els vins.

D'acord amb aquesta filosofia de partida, el producte, de qualitat i frecor indiscutibles, és l'autèntic protagonista de cada plat. A més, se'l manipula el mínim possible: coccions suaus i en ocasions nul·les, així com generalment guarniments, salses o acompanyaments que en cap cas l'emmascaren sinó que, en tot cas, dignifiquen i milloren el producte. Això, mèrit del xef, és justament el que buscàvem anant a la Quinta Forca, i ho vam trobar.

En relació amb això, no deixa de ser una declaració d'intencions, d'entrada, l'absència de forquilla i de ganivet a taula, durant tot l'àpat. Només es disposa d'una cullera i d'una pinça: si a cuina s'ha ben tractat el producte, no pot ser que a taula se'l maltracti justament a l'hora de menjar-lo. Bon detall! I el cert és que s'agraeix la possibilitat d'anar seleccionant, dins de cada plat, amb l'ajuda de les pinces, cadascun dels elements que l'integren per separat. Ens ajuda a assaborir més els plats, a menjar més a poc a poc, slow, slow...



Igualment, em va semblar una bona declaració d'intencions inicials, el fet de trobar-nos, de bon comançament, amb uns tomacons sensacionals, amb un gust i una fragància que, de debò, el meu paladar ja no recordava. De llagrimeta!
Bé, anem entrant en detall. Els plats del menú degustació Tast Forca que es van anar succeïnt a bon ritme, ni molt lent ni massa ràpid, per la nostra taula van ser els següents (posem-nos el pitet):
- Bombons de tomacons. Començar el menú amb això m'ho vaig prendre com una declaració d'intencions del que havia de venir, i la vaig encertar. Producte, producte i producte. Aquest havia de ser el punt fort de l'àpat. Aquests tomàquets eren de primera divisió: esclatants com cirerols però sense ser-ho. Una mida òptima per dur-los a la boca tot d'una. A la primera queixalada, substància, molta humitat, fragància, frescor, perfum herbaci. Magnífics en tots els sentits. Simplement amanits amb un xic d'oli bo i sal.


- Hummus de cigrons i bitxo. Per al meu gust, força ben condimentat, ni massa pujat d'espècies ni mancat de punch. Em va agradar trobar-me el patè de campanya i el bitxo.


- Cacik de cogombre i espècies. Elaboració típica de Turquia ideal per a un dia sufocant de calor com era aquell. Cada culleradeta, amb el iogurt i el cogombre, deixaven aquella sensació en boca tan agradable, amb el contrapunt de les espècies, també en la seva mida justa.


- Crema freda de carbassó. De nou, com en el cas dels tomàquets, gustossísima aquesta crema, tant com refrescant.


- Caviar d'albergínia amb costella de conill i figa de Bràfim. Excel·lent també aquesta albergínia, per bé que la figa, més subtil, es perdia una mica dins la potència del caviar, que crec recordar que venia acompanyat d'all i julivert, potser massa present per al meu gust. La costelleta, arrebossada, delicada i exquisida.


- Ensaladilla de patates i bajoques. De nou, un plat fred i molt bo, acompanyat d'una maionesa ben suau i unes bajoquetes delicioses.


- Croqueta de ceba tendra fumada amb salmorejo de remolatxa. Un dels plats més bons va ser aquest. El croquetot era excel·lent i l'acompanyament de la remolatxa, a banda de vistosíssim, molt bo. Combinació ben encertada!


- Rostit de llaminera de porc entre pa i pa. Un dels pocs plats calents va ser aquest minientrepanet de rostit de llaminera, que també va agradar però que, per a mi, la carn quedava una mica eclipsada pel gust d'una salseta que no vaig endevinar de què era. Pot ser si s'hagués acompanyat del mateix suc del rostit s'hagués potenciat més la carn.


- Patacó a la sal amb pebre vermell. Juntament amb el plat anterior, es servia aquesta patateta a la sal que estava boníssima, sobre una salseta d'aquelles potents, que piguen allà on han de picar, a la gola, però a nivells tolerants.


- Sopa freda de poma amb ametllons i anguila fumada. Sorprenent! Jo diria que és el que més em va agradar. Primer, no t'esperes a aquestes altures del menú aquesta copeta que de nou et neteja la boca però que, sobretot, fa gaudir molt: no m'havia imaginat mai que la poma, els ametllons i l'anguila fumada s'avinguessin tan bé en un mateix mos. I sí s'hi avenen sí, i molt! De llagrimeta.



- Gaspatxo de musclos. Molt poc líquid sinó més aviat sòlid. Els ingredients del gaspatxo, més que triturats, te'ls anaves trobant en petits bocins. Presència més que destacable d'uns musclos molt bon.


- Gamba i bonítol de Tarragona amb el cap fregit de la gamba. Producte de primera, amb prou feines cuit. Genial!



- Arròs de sipionet de punxa i cargols. Bona idea d'arròs, m'agraden molt els mar i muntanya, però malauradament jo el vaig trobar massa pujat de gust, sobretot pel pebre en gra, que ens va dir en Xavier que venia de la cocció dels cargols. Gust molt bo però massa potent.


I anem a buscar les postres, que he de dir que em van semblar molt completes i de nou molt ben dissenyades tenint en compte el llarg menú del Tast Forca. Vam anar acabant amb el següent:
- Orxata de xufa i anís estrellat. Servit en una petita ampolleta que calia remoure per barrejar bé l'orxata i la xufa, em va semblar molt encertada la presència de l'anís, que semblava netejar la gola de tot l'àpat precedent.


- Sorbet de cireres. Bé de gust, no tant de textura, una mica granulada.


- Crema de llimona i escuma de iogurt. Potent tant l'acidesa de la llimona com l'escuma. Neteja de nou la gola i passa molt bé.


- Tatin de poma i figa flor. Per culminar l'àpat amb un mos dolç i acompotat sensacional gràcies a aquesta tatin sublim, de debò. Tenint en compte que aquest era ja el dissetè plat, no va ser gaire complicat, al contrari, atacar-lo a poc a poc, tal com es mereixia, com la resta de plats.


Tot plegat, ho vam regar amb el vi blanc Sicus, Xarel·lo 100% fermentat en àmfora, de Bonastre, que va anar prou bé per acompanyar aquest tipus de menú, d'elaboracions més aviat lleugeres. També vam beure una mica d'aigua.




En el menú no estaven incloses les begude (18 euros del vi; 1'80 euros l'aigua) però sí el pa.



En resum, un menú i un servei de bandera, de traca i mocador, de llagrimeta, sobretot en alguns dels plats que ja acabem de destacar. Un àpat llarg però no pas pesat i que es va posar molt bé a la panxa, fàcil de pair, i això és un altre punt a favor que parla bé tant del xef com dels productes utilitzats.

Després de dinar, una bona tertúlia (principalment gastronòmica, per si ens havíem quedat amb gana) amb els companys instagramers @marcboines i @mariaboines, i els bodeguers ecològics de Mas Bonans, i amb en Xavier Fabra, el xef (foto).


Em quedo amb ganes de tornar en una altra època de l'any, cap a la tardor-hivern, per tastar noves propostes del Quinta Forca, que canvia mes a mes de menú. Aquest del juliol ha agradat molt però hi havia molts plats freds, tal com la calor demanava. Deixo pendent una propera visita de cara al novembre per tastar un menú que de ben segur serà diametralment oposat en producte i elaboracions però sota la mateixa filosofia slow, slow, amb què tant a gust ens hem sentit.

Fins aviat s i salut!

(Data de l'àpat: diumenge, 12 de juliols de 2015)

dilluns, 13 de juliol de 2015

Pebrots farcits de brandada de bacallà i salsa de piquillos

Avui presento una recepta que, com a mínim aquí a casa, funciona molt bé com a entrant o com a part d'un aperitiu: uns pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà. No cal dir que si els pebrots són de primera, el resultat, per mínimament bé que ho fem, també ho serà perquè la formulació no té cap mena de complicació més enllà d'haver-li de trobar el punt òptim de cremositat a la brandada, així com la potència òptima, controlada, a la salseta de piquillos.
Ingredients:

- 30 pebrots del piquillo sencers (ja que ens hi posem, fem-ne uns quants. Són 3 per ració).
- 500g de bacallà desalat esqueixat
- 700g de patates mitjanes pelades
- Julivert fresc
- 5 dents d'all picats
- 1 raig d'oli d'oliva
- 1 cullerada de concentrat de tomàquet
- 1 cullerada de mahonesa (opcional). La podem fer nosaltres: 1 ou per 250ml d'oli i un toc de llimona).
- 1 raig de vinagre de sidra
- 1 xic de tabasc / 1 xic de pebre vermell picant
- Uns fulls de julivert
- Una xalota en juliana fina
- Sal i pebre

Elaboració:

Primer maltrenquem les patates pelades, les cobrim d'aigua i les bollim amb una mica de sal, a foc baix, durant aproximadament uns 25 minuts. Aixafem o passem pel pasapurès i reservem.





Posem el bacallà en un plat fons amb una mica d'oli, filmem, i introduïm al microones durant 5 minuts a màxima potència. Reservem.



Per a la salsa, en un got de batedora, posem 10 piquillos, tomàquet concentrat, mahonesa (opcional), pebre vermell picant o tabasc, vinagre, oli d'oliva i sal. Triturem. A continuació, la posem en una reductora i a foc baix la deixem fins a l'hora d'emplatar perquè es mantingui calenta.





En una cassola a part amb una mica d'oli, posem els alls laminats, julivert i sofregim a foc suau sense que ens agafi color, Hi afegim el bacallà esmicolat amb tota la seva pell, el suc (gelatina) que haurà deixat anar en sortir del microones i amanim amb pebre. Remenem un parell de minuts.



A continuació, a la mateixa cassola, hi afegim les patates matxucades que havíem reservat al principi i remenem, sempre a foc suau, perquè tot se'ns integri i formi una pasta suficientment consistent com per poder farcir els pebrots del piquillo.


Farcim cada pebrot fins uns tres quarts de la seva capacitat.





Es poden menjar freds amb la salsa freda o, com jo prefereixo, en calent: o bé escalfats al forn uns minuts amb la salsa calent o, millor encara, els podem arrebossar amb farina (la justa) i ou. Aquesta darrera opció és la d'aquesta recepta.



Podem emplatar en profunditat amb la salsa al fons i, per sobre, els pebrots farcits. Decorem amb un raig d'oli de julivert.





Per acompanyar: cabdells amb cogombre agredolç de gingebre.



Per rematar, unes postres d'aprofitament: copa mousse de xocolata i de polvoró.



Deliciós, de debò.

Salut!

(Recepta original de @Patxi Aranguren)