De camí cap a l'Algarve, on havíem de fer una primera nit a Cadis, ens vam aturar a dinar a un restaurant a peu de carretera (carretera Madrid - Cadis, km. 310, sortida 310), que senzillament va ser triat perquè fou el primer pel que vam passar quan la panxa va començar a demanar teca.
Confiàvem que ens sortís bé la jugada, entre d'altres perquè sempre que hem viatjat per la península, hem acostumat a dinar bé sense haver de triar i remenar gaire, i sense foradar gaire la butxaca. Casa de Postas no fou l'excepció.
Allà es van signar les capitulacions que posaven fi a la batalla de Bailén entre les tropes borbòniques i les del general espanyol Castaños, fet que recull la sala - museu del mateix restaurant, que no deixa de ser curiós d'observar, per bé que nosaltres anàvem al que anàvem i quan s'està en ruta, no estàvem per entretenir-nos gaire.
El cambrer ens va oferir un menú del dia de 10 euros, tot inclòs. Vam demanar el següent:
- Sopa
- Mongeta verda amb pernil
- Mandonguilles en salsa
- Flamenquines cordovesos
- Flam
- Puding
- Natilles
Tot plegat, acompanyat d'ampolla de vi negre D.O. Valdepeñas, només bebible, i d'un pa també normalet.
Els plats van ser prou bons, del primer a l'últim, especialment les mandonguilles i les natilles. És tan senzill com econòmic però que compleix bé l'objectiu de dinar bé cuina casolana, ben atesos, en un espai històric, i ben atesos.
Restaurant, per tant, a tenir en compte si de camí cap a Andalusia ens agafa gana i hi som a la vora. N'hi havia d'altres, sobretot abans d'arribar-hi, sobretot en travessar aquelles rectes interminables que creuen Castella la Manxa, en la zona de cellers i establiments de venda de formatges. La propera vegada, mirarem de fer-hi parada i fonda.
Salut!
(Data del dinar: 1 d'abril de 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada