dimecres, 26 d’agost del 2015

Restaurant Retiro do Pescador (Sagres, Algarve, Portugal)

Havent deixat enrere ja Andalusia, el primer àpat portuguès en aquesta ruta per l'Algarve va ser a l'extrem sud-occidental de la Península ibèrica, concretament a Sagres, una zona que val la pena de visitar sobretot per l'espectacle que ofereix la naturalesa: paisatge de costa atlàntica, divisada des d'un altiplà amb força camp de visió, trencadissa de les onades i surfers que miren d'aprofitar-les una rere les altres...


I, el que aquí interessa, les viandes, és a dir, sobretot peix, peix i peix, ben fresc.

L'oferta de restaurants me l'esperava més àmplia. Sense referències, vam escollir d'entrar al restaurant Retiro do Pescador. Feia bona pinta, hi havia força gent, i la carta ens va semblar bé.







Per la taula, va desfilar el següent:

- Queijinho del Baixo Alentejo )Formatge de vaca i ovella de la regió de l'Alentejo, que limita al nord de l'Algarve). 


- Sopa de peixe (Sopa de peix)


- Meixilhao. Bona quantitat i força bona qualitat.


- Bacalhau a bras. Emocionats amb el plat, ens vam despista, el vam devorar, i no vam pensar de fotografiar-lo abans!

- Cataplana peixe. Juntament amb el bacallà, és un altre dels plats que no ens volíem perdre en la nostra escapada a Portugal. I a la primera ocasió que vam tenir, el vam demanar. Va complir les espectatives, per bé que posteriorment en vam tastar una altra que la va superar principalment fel fumet que lliga tota la preparació. En aquest cas, més fluixet i enriquit que el segon i darrer que vam tastar.




Per beure, vi blanc (vinho branco) Castello d'Alba (Douro) molt refrescant i lleugerament afruitat, que va agradar.



Vam demanar postres, i quines postres més bones! Tenen els pastissos exposats en vitrina. Vam demanar:

- Torta de limao. No el vaig tastar però es comentava que estava bé.


- Tarte de alfarroba. No l'havia tastat mai i, tot i la densitat, em va semblar de gust addictiu.


- Morgado. Un pastís típic de la zona, a base de cabell d'àngel. Sensacional.


Vam sortir per aproximadament uns 23 euros per cap, molt ben pagats, atenent a la qualitat del dinar, sense oblidar el bon servei tot i la gentada que hi havia a la sala. Un restaurant, per tant, a tenir en compte si es viatja per l'altre extrem peninsular.


Salut!

(Data de l'àpat: 3 d'abril de 2015)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada