dissabte, 31 d’octubre de 2015

Restaurant Ca l'Amador (Josa de Cadí, Alt Urgell, Lleida)


Restaurant Ca l'Amador
Josa de Cadí (Parc Natural del Cadí-Moixeró). Província de Lleida.
973.370.046
687.873.067
info@calamador.cat


Ja fa temps que tenia pendent aquest post del que passarà a ser un dels dinars per recordar d'aquest 2015 que ja va acabant. Justament ara, el xef del Restaurant Ca l'Amador, en Diego Alías, aspira a ser el millor cuiner de l'any. No conec a tots els nominats però sí a ell i trobo que seria un títol ben merescut.



L'àpat que vam gaudir en aquest restaurant va ser, resumint molt, de traca i mocador. Un festival a taula com pocs n'havíem fet, gràcies a la iniciativa promocional d'Ànima de Raimat, de @Raimatvinos.

Ens van oferir el menú degustació 15 anys, 15 plats (2000-2015), que és un recorregut per les diferents propostes culinàries que han anat sortint de la cuina de Ca l'Amador al llarg dels seus 15 anys de vida.

Entorn més que agradable, servei proper i atent, jove, dinàmic i sense les formes clàssiques i protocol·làries d'altres restaurants d'aquesta qualitat que són més clàssics. Ens hi vam sentir d'allò més bé. El xef, en Diego Alías, s'hi passa sovint per les taules i s'interessa personalment perquè tot el dinar transcorri com cal i no té problema a detallar-nos algun dubte de tècnica culinària en algun dels plats. Si li haguéssim demanat totes les curiositats que ens despertaven les seves creacions, no sortiem d'allà fins l'hora de sopar!






Bé, així va anar l'homenatge a taula de Ca l'Amador:

- Per beure, dos vinassos, mà a mà: ampolla d'Ànima de Raimat negre, i ampolla d'Ànima de Raimat blanc.



- Olives i patates xipis. Per anar obrint boca. Menció especial a les olives!




- Endívies, formatge blau, nous de macadàmia i anxoves. Un altre snack molt ben armonitzat entre tots els productes. La gana s'anava desfermant i la barreja del formatge amb les anxoves va obrir el camí de vi Ànima de Raimat Blanc (chardonnay, xarel·lo i albariño), que estava genial. Encara no l'havíem tastat mai i està al nivell del negre (nivellàs!), per bé que ens quedem amb aquest darrer, que ens té el cor robat.




- Esqueixada de bacallà amb cítrics, puré d'albergínia i olivada. Genial, delicat i matisat pel toc punxant dels cítrics. S'hi va posar de meravella també. 





- Magret d'anèc amb romesco de festucs. Un magret extraordinari, en punt òptim de cocció. Un altre plaer. Aquell menú anava de més, a més!




- Truita de patata, mahonesa de tòfona i vieira a la planxa. Petit però intens, de vici.





- Canelons de la casa amb beixamel de ceps. Del tot extraordinaris en tots els sentits, i sobretot per la beixamel de ceps, en què els gust d'aquests hi eren absolutament protagonistes, de 10.





- Carpaccio de peus de porc, formatge d'Ossera, faves i gambes. També de 10. Segurament, juntament amb els canelons, van ser els plats estrella del dinar. És d'aquells plats que deixen empremta.



- Foie amb melmelada de figues, pebre rosa i sal maldon amb cruixent de blat de moro. Deliciós.



- Bacallà de l'avia, fregit amb ceba caramel·litzada, tomàquet i oli d'alfàbrega. Més tradicional i clàssic, igualment bo.





- Galta de porc desossada i guisada. Sensacionalment tendra i gustosa, no pas feta al buit sinó de cocció lenta i tradicional. Amb aquest plat, rematàvem el dinar abans de passar a les postres. Estàvem plens però igualment ens sabia greu que aquell festival estigués entrant a la recta final.




- Bola de drac: granissat de sake i bola de saüc. Ens va transportar a la joventut. Mai no hagués pensat quan començava a veure en Goku, en Fullet i companyia, un cop adult, m'arribaria a menjar les boles de drac. No cal dir que no parlem només de forma, també de contingut: la bola està molt bona.



- Pastís de formatge, cítrics i gelat de rovell. Bona combinació d'elements. Fresc, cosa que ja anava bé per anar culminant.



- Sorbet de mandarina amb ratafia. Fantàstic! 



- Brownie. Aquest no em va sorprendre especialment.



- Batut de llet de cabra amb formatge de cabra. I ara sí, darrer platet del menú. Cabra, cabra, cabra... quin gust més bo: part de l'entorn, del paisatge de Ca l'Amador, resumit en aquest petit xarrupet.


En resum, festival, homenatge, plaer, felicitat. Ca l'Amador, una bona troballa, i no n'esperava menys perquè tot el que n'havia llegit eren bones crítiques. Un plaer haver-vos conegut, gràcies per la bona estona tant al Restaurant com a Raimat Vinos, que espero que repeteixin aquesta promoció, que ha valgut molt la pena però s'ha fet curta.

I l'enhorabona al restaurant pels seus 15 anys de vida, per molts anys més (espero els 30 anys, 30 plats!).

Sí, ens en va sobrar una mica: havíem de baixar a Barcelona i no ho volíem fer rodolant


Salut!

(Data de l'àpat: diumenge, 14 de juny de 2015)



dissabte, 24 d’octubre de 2015

Restaurant Quintaforca (Casafort, Nulles, Alt Camp, Tarragona) (II)

Al final de la primera visita, el passat juliol, ja vam dir que hi tornaríem. I així ha estat. Ara ho torno a dir: tornaré a anar-hi, hi haurà tercera vegada. És un altre d'aquells restaurants (jo no en conec pas gaires) que en sortir saps que no és el darrer cop que el visites i ja penses quan serà la propera.

Rodalies del restaurant, paisatge de vinyes tardorenques

Això és així perquè d'aquest restaurant se surt content, feliç. S'hi passa una estona llarga (3 hores llargues) però sembla que el temps s'aturi i et fas creus quan, a l'hora de sortir, mires el rellotge i observes que són quarts de 6 (havent entrat puntualment a les 14h).

Taula parada: que no faltin les pinces. Prescindim de forquilla i ganivet

Està clar que dinar una quinzena de plats demana temps i gana, això per començar. Però també demana sentir-s'hi bé, estar-hi còmode, ben servit, etc. Sense tots aquests elements, l'experiència no acabaria de ser satisfactòria. Doncs a la quintaforca, a una hora i mitja de Barcelona, totes aquestes característiques es conjugen de meravella a Casafort, a casa d'en Xavier Fabra i la Mercè.

Gerra d'aigua amb marialluïssa, gentilesa de la casa

Anem més al detall. Aquest cop, no vaig mirar prèviament el menú sinó que volia que cadascun dels plats que generalment porta i descriu la Mercè fos una sopresa. Coneixent el tarannà del lloc, ja sabia que en ple octubre em trobaria bolets, verdures i hortalisses de temporada, peix del Serrallo, etc. Però la forma de cuinar-lo, servir-lo i presentar-lo ho vaig deixar en mans de l'inesperat. M'ha agradat l'experiment perquè realment molts dels plats em van sorprendre tant per la seva bellesa com pel seu gust.

No menys sopresa em va causar el vi que ens van servir. De nou, vam optar per un blanc, de nou va ser un Xarel·lo, però aquest cop no un Sicus sinó un vi natural de nom Clos de les Soleres, fet a Piera. És tot just el segon vi natural que prenc, és a dir, no tinc recorregut ni prou experiència però sí puc dir que em va agradar i que em va sorprendre com va anar evolucionant (a millor) al llarg de l'àpat. Al final del post en parlaré més.

I ara posem-nos el pitet i repassem els plats del menú degustació TastForca de l'octubre de 2015:

1. Crema de carbassa, camagroc i anguila fumada. Excel·lent combinació de gust per obrir el dinar. Només mirant la copeta ja convida a no deixar-ne ni gota.



2. Micuit d'ànec mut amb chutney de remolatxa. Una delicatessen acompanyada d'una petita galeta de fajol i amb un chutney que va acompanyar de conya.



3. Amanida de salaó de bonítol amb magrana, carbassa i bledes. Refrescant, divertit, cruixent i ben bo.



4. Sashimi de peix blau de Tarragona. Un dels plats que més em va agradar de tot el menú va ser aquest: a cada mossegada sentia que m'enduia a la boca un tros de Mediterrani. Servit en una llauna, allò era una macedònia esclatant de gust amb bonítol, canyut, musclos, fetge de rap... De debò, fantàstic!



5. Pop amb patacons i pebre vermell. Una revisió del pop a feira, servit en gotet, que em va saber a poc però calia dossificar atesa l'allargada del menú.


6. Retallons de bacallà amb all i pebre i fesolets. Una llauneta de traca i mocador de nou a partir d'una recepta tradicional i clàssica per sucar-hi pa i no parar.


7. Carpaccio d'ou de reig. Per a mi va ser el platet més fluixet de tots per la senzilla raó que en aquest cas, el bolet, el vaig trobar lluny del seu millor moment, poc gustós.


8. Calamarsets, moniato i botifarra. De nou toquem el cel amb aquesta pissarreta: un producte de primera, amb tot el seu gust primari i fresc inalterat i molt ben acompanyat pel moniato i la botifarra a mode de marimuntanya que a mi tant m'agrada (tinc dèria especial pels plats que combinen el millor producte de la costa amb el millor de terra endins).



9. Coca de trinxat d'espigalls amb cansalada i mucoses negres. Un altre plat sensacional. Un trinxat que s'allunya d'aquelles consistències de plat de muntanya i que es presenta en una miniatura lleugera, bastant melosa i boníssima.



10. Ou de gallines felices i camagrocs socarrats. Suposo que l'ou estava cuit a baixa temperatura. La textura era d'aquelles que, en trencar, ho impregna tot i fa que el conjunt sigui perfecte. De conya.


11. Galta de vedella rostida amb pomes i vi de nous. Es desfeia a la boca enmig d'una salseta ben perfumada, un punt dolcenca, que no tenia desperdici.


12. Arròs de bacallà. Per rematar, abans de les postres, aquest arròs excel·lent, carregat de bon gust, amb un bon tros de bacallà, més aviat fortet de sal i cuit al seu punt just.



13. Tast de formatges de pastor catalans. Tots de llet crua, estaven de llagrimeta i molt ben presentats, amb una mica de confitura de tomàquet i de sorra de fruita seca. Concretament, teníem, d'esquerra a dreta: Puigpedrós, vaca pell rentada de Molí de Ger; Altejó, vaca de pasta cuita de Molí de Ger; El Tou, un ovella de pasta tova de Casa Mateu, de Surp; Roques Blanques, blau de vaca de Molí de Ger; i Tupí de cabra de Castell-Llebre. Tots em van agradar però molt especialment el Roques Blanques, que mai no havia tastat.



14. Sorbet de llimona. Bona idea servir en aquest moment aquest sorbet molt àcid per netejar la boca. Especialment bo també. I així, ens preparàvem per a la traca final del Tastforca que ja arribava a la seva fi (igual que l'espai a la panxa, que amb prou feines en quedava!).


15 Per rematar la jugada, un combinat de pecats dolços en què destacava una força bona tatin de poma (gairebé tant com la tatin de figues de l'altra vegada), i uns bocins de fruita vermella i pera al vi.


Tot plegat, ho vam acompanyar d'una gerra d'aigua amb marialluïssa, un bon pa de pagès i, especialment remarcable, el vi blanc Clos de les Soleres, un 100% Xarel·lo de Piera. Al principi es mostrava tancat i alhora ben cítric però es va anar despertant i va anar desplegant, a cada glop, noves aromes i sensacions que em tiraven cap a fruita no tan verda sinó una mica més madura. Em va agradar força i més encara a mesura que avançava l'àpat perquè va anar evolucionant, obrint-se i oferint nous matisos.



Tot aquest festival, amb la promoció de Restopolitan, va acabar sortint per només que raonables 32 euros per cap. És un homenatge que tinc pensat anar repetint perquè em ve molt de gust tastar, almenys, una proposta per temporada del xef Xavier Fabra. Val molt la pena...


(Data de l'àpat: diumenge, 11 d'octubre de 2015)

Salut!