dimecres, 30 de desembre del 2015

Resum del meu 2015 enogastronòmic i del segon any de vida del blog

Es compleix el segon any de vida d'aquest blog i, de nou, igual que en el primer aniversari, i coincidint amb el final de 2015, toca fer balanç, del qual sobretot m'agrada destacar moments gastronòmics.

Pel que fa al balanç del blog en general, bé, objectiu superat: buscar una certa constància i anar publicant més o menys setmanalment, almenys. Encara n'hauré publicat alguna entrada més que l'any passat fins i tot. També destaco el fet d'haver posat cara i desvirtualitzat uns quants companys bloguers, ara fa ben poc a la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès.


Pel que fa als moments per posar de relleu, cada cop estic més convençut que la felicitat o el plaer, sobretot, són això, estats, moments concrets, que succeeixen amb més o menys periodicitat, i que deixen empremta en la memòria. Són instants específics, no sempre pas buscats específicament, no sempre pas verbalitzables. Succeeixen, es gaudeixen, i no ben bé marxen sinó que romanen en la memòria. I ara, en el més pur sentit gastronòmic, el d'aquest blog cuinoergosum, és un bon moment per recordar-ho i compartir-ho.

Moment dinar. Són uns quants els àpats que podria recordar d'aquest 2015. Per sort, hem tingut ocasió de seguir gaudint d'alguns dels restaurants que vam descobrir l'any passat, així com hem pogut descobrir-ne d'altres que ens han fet xalar de mala manera. No vull fer rànkings i per tant només en destacaré un: el dinar al Restaurant Ca l'Amador, de Llosa de Cadí. Precisament, el seu xef Diego Alías, acaba de guanyar el títol de millor cuiner de l'any a Catalunya.





Moment sopar. Em salto les meves pròpies regles de joc i no en diré només un sinó dos. El primer, el del Restaurant Petit Pau, on vam estar molt còmodes i vam gaudir d'una vetllada d'aquelles que no vols que acabi mai.




No puc deixar de citar un segon moment dinar, per partida doble: els dos dinars que he fet a la quinta forca, al Restaurant Quinta Forca. Per l'espai, pel servei atent i personalitzat, per la bona estona passada, tan llarga com el seu menú, la muntanya russa de platets d'autor, de km0, que val molt la pena descobrir per disfrutar lentament. Aquí el primer dinar i aquí el segon. Dos moments, dues èpoques de l'any, dos menús diferents.




El segon moment sopar, diferent a aquest però també especialment destacable, el de Casa Xica: ens allunyem del punt més clàssic del primer i ens situem en un sopar de platets molt divertits, amb cuina fusió, en un espai ben petit, i envoltats de vi natural per acompanyar. Val a dir, també, que ha estat considerat per Time Out com el millor restaurant de 2015 a Barcelona.


Moment vi. Aquest és encara més destacat de triar-ne un perquè n'hi ha hagut més obertures d'ampolles que no pas àpats en restaurants. Però si he de triar-ne un, em quedaré amb el vi negre La Moderna, obert i begut al Restaurant Nou Moderno de Vilalba dels Arcs. Es tracta d'un monovarietal de Morenillo sensacional: complex, afruitat, rodó... i, és clar, gaudit en mig d'un dinar que va estar molt a l'alçada tant pel menjar com pel servei i el lloc. Més que un moment, quin dia més bo que vam passar a la Terra Alta!



Arribats aquí, no faig justícia si em deixo un segon vi que va causar sensació enguany: Pardelasses 2012. Magnífic cupatge de Garnatxa i Samsó. Un altre negre senzillament espectacular, del petit celler Aixalà Alcait. En vam gaudir també dins d'un bon àpat, en aquest cas al Priorat, al restaurant Cal Joc.



Moment cava. Un dels molts que hem tastat al llarg de l'any i, en concret, un també dels molts que vam tastar justament al Cavanight de Barcelona: el cava A. Vilamajó Gran Reserva 2010. Aromes complexos, carbònic suau i ben integrat, gust envellit en el sentit d'evolucionat i alhora fresc. Macabeu, Xarel·lo, Parellada i Chardonnay. És una petita joia que hem trobat enguany, un cava artesà de gran relació qualitat preu. Aquest, de fet, serà el cava amb el que soparem la nit de cap d'any.



Moment escapada enogastronòmica. La que vam realitzar a Aquitània, un lloc privilegiat, com la veïna Euskadi, per al bon turisme del beure i del menjar, tot i que encara no n'he publicat cap post.


Moment recepta. No n'he publicat encara cap post (és bastant recent i vaig més endarrerit) però la triomfadora de l'any, per unanimitat, ha estat el Sukalki: un guisat de vedella molt característic de terres basques, fet a poc a poc, amb bon producte, de resultats francament de traca i mocador, tot seguint una recepta del mestre Martín Berasategui.



Fins aquí el que més intensitat de plaer gastro ha donat el 2015. Esperem que el 2016 també ens porti a tots més bones troballes i que les seguim compartint.

A menjar-nos i a beure'ns el 2016, salut!







dimarts, 29 de desembre del 2015

Mostra de vins i caves de Catalunya: "Xarel·los Trendies"

Miguel Figini, coordinador de l'Espai del Vi Català, va presentar un taller interesantíssim basat en tres exemples de monovarietals xarel·lo a partir dels quals construir un discurs que ens parla del retorn als orígens en l'elaboració del vi.



Una de les tendències actuals és la de l'anomenat vi natural. Per explicar-los, Figini ens va oferir tastar un vi que a mi personalment em va agradar força: el Xarel·lo de Mas Molla (Calonge). Prové d'una vinya de 30-40 anys. Un vi sense sulfits, que no ha estat ni filtrat ni clarificat, És un vi de pagès elaborat tal com es feia abans i amb un resultat sorprenent! L'inconvenient és que no es pot comercialitzar i, si es vol, cal pujar al Mas i comprar-lo per aproximadament 2 euros l'ampolla.



L'altra tendència actual és l'ús d'àmfores de terrissa per a la fermentació i criança dels vins: de nou, un retorn als orígens clàssics. Miguel Figini ens ho exemplifica amb un elegant Xarel·lo vermell presentat en un bag in box. Molt fresc, d'aroma una mica herbaci, menys aromàtic que el de Mas Molla. Prové de Vilabella (Alt Camp).



Per últim, també és cada cop més habitual la utilització de fustes diferents al roure, com ara la fusta de castanyer, que és tal com s'exportava el vi a l'època colonial. 
L'exemple actual és el Xarel·lo Castanyer 2014 de Vilarnau. Té un groc més pujat, daurat, amb una primera nota en nas de fusta.
Altres exemples podrien ser el 4 xarel·los de Mas Candi o un altre de Can Ràfols dels Caus.







Tant pel contingut intel·lectual de fons argumental com pels tres vins tastats, va ser un taller molt complet i interessant.



Salut!

(Data: dijous, 24 de setembre de 2015)

dimarts, 22 de desembre del 2015

Fira del Gall (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona)

Dissabte 19 de desembe un grup de bloggers gastronòmics vam ser convocats per en Josep Sucarrats de la Revista Cuina per participar en tot un recorregut guiat per la Fira del Gall, una d'aquelles de gran recorregut al país que posa com a centre d'atenció un producte de qualitat i autòcton com és el gall negre del Penedès.

M'agrada voltar, i molt, sobretot per Catalunya, i veure fires i mercats però encara no coneixia ni la Fira ni la mateixa ciutat de Vilafranca del Penedès. Ara ja no només les conec sinó que sé que repetiré perquè me n'he deixat coses pendents: Vinseum, aprofundir en el mercat setmanal, recórrer el nucli antic, participar al Most, etc.



Jo ja n'havia fet un tast previ a la presentació que s'havia fet pocs dies abans a l'Espai 300 del Born, aprofitant el cicle tan bo tan a prop, també organitzat per la mateixa Revista Cuina. En aquella ocasió, tant de la mà de Francesc Murgadas, com del Doctor Amadeu Francesch del gall negre. El primer ens va oferir un recorregut per l'evolució històrica del consum de la carn d'aviram a Occident en general i a casa nostra en particular, fins i tot des d'una perspectiva antropològica i sociocultural. El segon, genetista que va contribuir a la recuperació de la raça autòctona, que es concreta en quatre varietats: el negre, la blat, l'aperdiuada i la barrada. 



Va ser també destacable el fet de presentar-nos el gall negre, que està a punt d'obtenir la I.G.P, com un producte de qualitat nutricional molt superior al seu germà petit, el pollastre. El primer, a diferència del segon, es cria durant unes 14 setmanes, i no pas durant unes 4 o 5 com en el cas dels pollastres. A més, la seva alimentació és molt més controlada i de qualitat, fins al punt que acaba ingerint també granet de raïm, amb la conseqüent riquesa en antioxidants i greixos poliinsaturats del producte final.

Allí, a més, vam tenir ocasió de tastar, a càrrec del Restaurant El Gat Blau, el caneló de gall negre amb reducció de Xarel·lo, i unes mandonguilles de gall negre. Tots dos, excel·lents.



Dissabte ens va acollir la regidora de turisme Dolors Rius i algun membre més del seu equip, amb el qual vam fer una bona passejada per la fira. Vam començar per un punt fort, com el tast. En aquest cas, a càrrec del xef del Restaurant Racó de la Calma, en Xavier Arnan. Ens va presentar un parell de plats: el gall negre en escabetx, amb olives negre i espígol, i el Bombó de gall negre del Penedès amb centre de pruna i aroma d'espígol. Tots dos excel·lents, que deixen espai a poder apreciar la qualitat de la matèria primera però jo en destacaria sobretot el segon, pel nom i presentació més que suggerents i en especial pel gust delicat que té, amb la mica de foie que hi ha al centre del bombó al costat de la pruna. 




Per cert, he trobat un video on el xef prepara i explica la recepta: aquí l'enllaç. Ja no hi ha excusa per intentar emular-lo. Algú s'hi anima?

Crec que a tots ens va agradar força perquè tota la filera de plats que ocupaven la taula va desaparèixer en un tres i no res. A banda de bloggers gastronòmics vam demostrar que tenim un bon "saque". Ho vam maridar amb un Indígena de Parès Baltà, monovarietal garnatxa molt afruitat i ben fàcil de beure. En aquest sentit, també vam demostrar ser bons bebedors.




A continuació, per tirar avall, vam fer un petit recorregut per les paradetes on cada criador exposava els seus galls i d'altres varietats d'aviram. En concret, ens vam aturar davant la parada de Maria Antònia Udina, de la Granja Rural d'Espitlles. Ens va explicar les característiques morfològiques del gall negre. El color negre, el pit pronunciat, la cresta de sis puntes, ales grans, esquena ampla, l'orelleta blanca, quatre dits vigorosos, etc. També és important i definitòria l'alimentació (55% de moresc, 40% de soja i 5% de brisa de raïm), així com les enormes possibilitats culinàries, etc.  que també vam tenir ocasió de comentar.

Quedava clar que estàvem davant d'un producte que exigeix força feina, despesa i dedicació per criar-lo, fet que ajuda a entendre i justifica el preu final, que ja s'ho val. En aquest sentit, a la fira es podia comprar a 13,5 el kg o bé l'animal sencer per 35 euros, si no vaig errat.





Per acabar, al Pendès no es podria entendre una fira com aquesta sense el concurs i el maridatge dels vins i caves de la mateixa D.O. I en aquest sentit, el mateix director de la D.O. Penedès, en Francesc Olivella, ens va obsequiar amb un tast guiat per una selecció dels vins que a la fira es podien tastar i comprar. En especial, en aquell marc es destacaven els negres, que en principi han de maridar més bé que la majoria de blancs amb el producte estrella de la Fira. Vam tenir ocasió de tastar el Passió reserva 2006 de Parató (Ull de Llebre i Cabernet), amb molt bona relació de fruita acompotada, cos i acidesa; el Santa Creu 2011 de Sumarroca (cupatge de Syrah, Garnatxa, Cabernet Sauvignon i Cabernet Franc); el Jean Leon Vinya Le Havre reserva 2007; i el que més em va agradar i sorprendre, el Defora 2010, del celler 1+1=3. Aquest vi, d'autor, cupatge de Garnatxa i Samsó em va semblar fantàstic des que el vaig olorar en copa (fruita, espècies, fumats) fins que sobretot el vaig tastar: cos, estructura i tanins finíssims i elegants. 







Allà acabava la visita a la Fira. La idea, clara: producte de qualitat, per consumir desestacionalment més enllà del tradicional rostit nadalenc, amb vins, és clar, al mateix nivell. Tot un món per anar coneixent.




Ho vam passar bé i jo personalment vaig desvirtualitzar i posar cara, per fi, a molts companys bloggers que segueixo des de fa temps però que encara no havíem tingut ocasió de coincidir.



Finalment, a la mostra gastronòmica, vam poder gaudir d'un altre tast tant de gall negre com de vi: jo vaig triar el Civet de Gall negre del Penedès al vi negre Cabernet, del Restaurant Sant Jordi Ca la Katy, que vaig acompanyar amb l'Ànima 2006 de Mascaró. Perfecte per cloure un matí molt entretingut i interessant.




Gràcies als organitzadors (Josep Sucarrats com a Revista Cuina i Dolors Rius com a regidoa de Turisme de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès) i un plaer haver desvirtualitzat uns quants companys bloggers: Delícies del Rebost, Cuinejar, Cuinetes Carme, Roba bruta fem cuinetes, Pa, tomata i xocolata, La cuina violeta, Pebrots verds, Cuinetes i la instagramer @nuriaescalona.

Fins la propera i salut!

(Data: dissabte, 19 de desembre de 2015)

divendres, 18 de desembre del 2015

Tast de vins Clos Pons (D.O. Costers del Segre)

Vam anar per primer cop a fer un tast a l'Espai Verema i Collita & Friends, una botiga i espai de tast situada a Gràcia, que justament vam conèixer casualment durant les passades festes d'aquest barri.

Tot sovint, anuncien tastos, sempre a l'entorn dels 5 euros (socis, gratuït). En aquesta ocasió, era un tast presentació del celler Clos Pons, de l'Albagès (Les Garrigues, Lleida), a càrrec d'un comercial del mateix celler i un treballador (sommelier?) de l'Espai Verema.





Va ser molt complet ja que es van obrir 6 vins d'aquest celler, crec que la totalitat de la seva oferta actual. Diferents varietats, cupatges i elaboracions fets a partir de ceps que se situen cap als 600 metres d'altura de mitjana, en un clima bastant sec i un terreny difícil, sec. 

Ja es pot veure com estem davant d'un celler que cuida bastant la imatge i el disseny dels seus productes: elegància, personalitat i modernitat.



Tota la proposta em va agradar bastant, per bé que n'hi va haver alguns que van sobresortir per sobre de la resta.

Vam tastar els següents vins:

- Sisquella (Garnatxa blanca i Albarinyo). Encara li vam notar un llarg recorregut en ampolla per acabar d'afinar. Molt floral sobretot amb nas, força acidesa. La fusta apareix molt poc (només la garnatxa ha passat per fusta). De fet, el celler busca preservar la fruita en tots els seus vins.




- Roc de foc. Monovarietal de Macabeu sorprenent per la seva destacadíssima densitat i cos. Glicèric. Pas per fusta durant un any, però en enormes bocois de 2.000 litres.




- Jan Petit (Garnatxa negra i Syrah). Vi negre fàcil, que es pot beure tranquilament a copes. Se li notava molt la joventut, encara amb una certa aspror i verdor.




- Alges (Garnatxa negra, Syrah i Ull de llebre). Vi negre molt més gastronòmic. Ja sense notes verdes sinó força més madures, de fruita acompotada, i un cert fons de fusta. 




- Roc Nu (Cabernet Sauvignon, Ull de Llebre i Garnatxa). Conserva la fruita acompotada del vi anterior complementada amb notes de xocolata i de cuir. Més complex, per tant, i més llarg.




- Sèrie 800. Vi de gamma alta monovarietal de Marcelan, un híbrid de la Garnatxa i el Cabernet que va arribar cap als anys 90. Molt complex tan aromàticament com sobretot en boca, on en cada glop ofereix diferents registres. Només s'en fan 800 ampolles a l'any. Va ser un privilegi poder-lo tastar perquè em va semblar un vi ben diferent a la resta. No havia tastat mai el Marcelan, que s'expressava de forma molt concentrada.



Un tast que va valer molt la pena sobretot pel bon guiatge del mateix personal de l'Espai Verema, que ha estat una bona troballa... Repetirem per seguir-ne aprenent.