dilluns, 29 de febrer del 2016

Restaurante Bodega San Chicón (San Asensio, La Rioja)

Bodega Restaurant San Chicón
Carretera N-232, km. 439, San Asensio (La Rioja)
tlf. 941457677

Com que tenim en el punt de mira novament una escapada a La Rioja on, com en el cas d'Euskadi, ens agrada anar-hi cada any però l'any passat vam faltar a la cita, vull recuperar l'àpat que vam fer en un restaurant quan tornàvem des de Cantàbria. 


És un d'aquells llocs, a peu de carretera nacional, on pares senzillament perquè toca i perquè hi ha gana, i perquè agrada menjar a La Rioja, on sempre mengem de traca i mocador.

Doncs resulta que així, per atzar, aquell àpat es va acabar convertint enr una de les troballes destacables de l'any 2013: servei, producte, cuina i butxaca en excel·lent relació.

La proposta, com a mínim aleshores, era de menú de cap de setmana: un a 12 euros, i un altre a 15. Tot inclòs. Nosaltres vàrem optar per fer-ne un de cada i compartir tant com poguéssim perquè tot ens venia de gust. El problema és que després calia agafar el volant fins a Barcelona... i no era plan d'atipar-se en excés.



Vam dinar el següent:

- Patatas con chorizo. Llàstima que no en vaig fer foto. Però recordo que van dur a taula la cassola de fang ben plena d'aquest clàssic de la gastronomia riojana. Estava molt bo, ben cuinat, ben travat, amb choricero, i quantitat més que generosa.

- Caparrones con sacramentos. Sensacional, encara més que l'anterior, aquest plat de nou tradicional d'aquelles contrades, amb les mongetes pròpies de la zona. Tot un platàs també servit en la mateixa casola de fang, contundent però ben desgreixat per no fer-se pesat, i amb una destacada presència de "sacramentos": xoriço, careta de porc, etc.



- Pebrots farcits de carn. De fet, un altre clàssic d'aquelles contrades, però en aquest cas farcits no de l'habitual bacallà sinó de carn. Estaven de primera, sobretot els pebrots.



- Turbot a la planxa. Aquest va ser EL PLAT del dinar. Estava, com diuen allà, ben "lechoso", amb tota la seva gelatina. Per tant, òptim punt de cocció. Era d'aquelles racions que no s'acaben fins que no les repasses, detingudament, amb els dits, per cadascun dels racons de l'esquelet de l'animal.



Per postres, vam fer unes natilles casolanes, molt bones, i un pastís de pera, també casolà, força bo, amb què rematàvem un gran dinar. Malauradament, després no vam poder fer gaire la becaina però sí un petit passeig agradable per les vinyes que envolten el restaurant, d'on neix el seu vi que, per cert, és el vi de la casa que vam beure, i va estar a l'altura.

Un lloc d'aquells per recordar i que espero que mantingui la qualitat després de dos anys. Quan vam sortir, sabíem que hi tornaríem. Ara ha arribat el moment, perquè segurament el tornarem a visitar en breu.

Salut!

(Data de l'àpat: 18 d'octubre de 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada