El dia d'anada d'aquesta primera escapada de l'any, a La Rioja, després de visitar la Bodega Ramón Bilbao (aquí, l'entrada), ens vam arribar, no gaire lluny d'allà, fins a Santo Domingo de la Calzada perquè necessitàvem dinar i ho volíem fer ben entaulats... Calia omplir el pap després de tant de Tempranillo. Dies enrere havíem escollit Rincón de Emilio. Malgrat que no en teníem referències, sí que complia els requisits de poder-ho combinar bé amb el pla del dia.
Quan hi vàrem arribar, francament, no pintava del tot bé. Des de fora, situat en una petita plaça amuntegada de cotxes, al mig tot d'edificis alts, grisos i un entorn immediat no gaire agradable a la vista, no feia gaire bona pinta.
Però tan bon punt creuada la porta, la realitat va ser ben bé una altra: acollida molt amable, fins i tot en català perquè diria que els amos ho són (o si més no, la cap de sala, ho és), instal·lacions cuidades i netes, espaioses, atmosfera silenciosa tot i haver-hi prou gent al menjador on ens hi vam entaular... La primera impressió, un cop allà dins, genial.
I aquesta primera impressió es va anar confirmant amb la lectura de la carta: tot, absolutament tot, venia de gust. Estaven representats tots o gairebé tots els plats que m'agrada tastar quan surto cap allà.
La decisió no va ser gens fàcil i amb la meva dona ens vam confegir, per variar, un petit menú degustació en què compartiríem tots els plats. A més a més, tot un detall per part de la cap de sala, ens ho va facilitar fins al punt de servir-nos les mitges racions, una a una, sense amuntegar-les a taula. Un esforç que s'agraeix.
Vam poder dinar el següent:
- Un petit entreteniment, gentilesa de la casa, d'unes petites empanadilles tradicionals. Bones.
- Pochas de la tierra con bacalao. Genials, de debò, les mongetes, el brou amb què estaven servides, i el bacallà amb què estaven servides.
- Pimientos del piquillo rellenos de merluza y gambas. Potser la foto no fa tota la justícia a l'exiquidesa d'aquests piquillos, farcits generosament d'aquest gustós peix i marisc, que a més estava força cremós.
- Rodaballo al horno con su refrito de ajos y guindillas. Quan se'm posa a mà un peix com el turbot, difícilment no me'l demano. Bo de gust, més bo encara de textura, aquella característica "lechosidad" d'aquesta mena de peixos en què cal anar escurant punxa a punxa.
- Bacalao a la riojana con pimientos de la tierra. De nou, una foto que no fa justícia a la qualitat del plat. Sensacional en tots els sentits, de traca i mocador.
El pa, bo, i el vi, completaven el servei. En aquest cas, ja que vam fer tot el dinar a base de peixos, vam escollir el blanc de la casa, que era un monovarietal de Viura, força digna i que va anar de conya per a tot l'àpat: Vallemayor, elaborat a Fuenmayor (Rioja Alta).
Tot plegat, ens va acabar sortint, amb descompte inclòs de Restopolitan, per uns més que raonables 41 euros, atesa la quantitat i la qualitat de tot el que havia desfilat per la taula. Només 14 euros, ja corresponen als conceptes de pa, aigua i vi.
Un lloc altament recomanable per dinar com cal, productes de primera de la gastronomia riojana i amb un molt bon servei per part de la cap i el personal de sala. Queda pendent una nova visita, on ens centrarem en l'oferta més càrnica. També cal dir que tenen un menú de cap de setmana, que ronda els 14 euros, amb força plats on triar, tot inclòs.
Fins la propera i salut!
(Data de l'àpat: 24 de març de 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada