divendres, 2 de setembre del 2016

Restaurant Semproniana (Eixample, Barcelona) (II)

Després d'una primera visita el 2014 (aquí el post) on vam sopar el menú de la S-10, aquest cop visitem Semproniana per conèixer la cuina de l'Ada una mica més a fons, a la carta.

Feia temps que teníem ganes de tornar-hi i ara penso que encara massa que hem trigat: què bé hi vam dinar, al més pur estil Ada: cuina fresca, alegre, dinàmica, intensa.

La sala, ben original i agradable, plena de gom a gom. El servei, de nou, impecable, amb molt bon ritme.

D'entrada, crida l'atenció l'oferta de la carta, que no és pas gaire llarga, però sí que possibilita fins a tres mides de plats, per tenir la possibilitat de tastar més en el mateix àpat, per compartir, o senzillament per adaptar-se a la gana que tingui cadascú. Molt bona idea.

També em va cridar l'atenció la bona oferta de vins: extensa i amb clara preponderància dels de proximitat, catalans, com és normal, en un país que es vol normal, però no és pas gaire habitual que així sigui. També n'hi ha per fer a copes. En concret, triem el Mas Menescal blanc, que ja coneixem i ens agrada, i un altre que n'havíem sentit a parlar però no l'havíem tastat mai: el Drac Màgic.

Anem a la teca. Vam demanar dos plats per barba, de la mida mitjana. Me'ls esperava de mida més modesta del que realment vam veure desfilar a taula.

- Pasta fresca amb verdures i llagostins. Quin platàs més bo, amb llagostins que a més ens van semblar frescos, i no n'hi havia ni un ni dos, ni tres... Ben saborós, la pasta al punt... en vam gaudir força (jo el vaig poder tastar).



- Macarró farcit de botifarra negra. Estaven molt bons també, força farcits, i amb una salseta per sobre gens pesada amb un gust evident de formatge. De conya també aquest primer plat.



- Guisadet del ganxet amb foie i sofregit. No va quedar enrere aquesta paelleta en què ens van servir aquest guisadet que estava de vici.



- Costellam de porc amb agredolç a la catalana. I també al nivell per rematar, aquest costellam que em va sorprendre, sobretot, per com estava de tendre. El contrast de gustos, em va convèncer força, refrescava la boca, i el feia de molt bon menjar. Tenia, per sobre, alguna làmina fina de "limoncillo" o fonoll, o gingebre... no ho sé ben bé. Se'm va posar de conya.



També vam demanar el pa de llavors de Manlleu, que estava força bé.

Pa i allets amanits que es serveixen d'entrada i que són viciosos


No teníem ganes per postres. Les deixem per a una nova visita, per seguir tastant els diferents platets de la carta del Semproniana. Vaig estar a punt de demanar el seu famòs arròs venere perquè el tenia encara recent de la Mostra de Sant Vicenç dels Horts (aquí el post), en què va fer-ne un showcooking i el vaig poder tastar. Em sembla, però, que a la propera, cau!

Vam sortir per només 17 euros per cap (pa, i beguda incloses, sense postres), que haguessin estat 26 euros sense del descompte de Restopolitan. Crec que és força raonable per la qualitat com per la qualitat dels plats i el servei.



(Data del dinar: divendres, 4 de març de 2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada