dijous, 30 de novembre del 2017

Restaurant Molí del Mallol (Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona): el gran àpat degustació de la #kedadamontblanc17

Aquest dinar segurament va ser, almenys per a mi, un punt culminant clau de la #kedadamontblanc17 (aquí, el post).

La cuina d'aquest restaurant fora muralles de la vila de Montblanc, després del recorregut gastronòmic intens del matí (i abans del que encara havia de venir a la tarda), ens va voler ajudar a carregar les piles a base de petits plats de degustació. Com a comú denominador, a banda del petit format: l'orginalitat, la presentació, la qualitat del producte i el bon gust. Una proposta, a més, molt encertada per al dia en què ens trobàvem, on no venia tant de gust un clàssic primer i segon plat sinó alguna cosa més divertida com la que vam tenir.

Resultat d'imatges de restaurant moli del mallol

Repassem a continuació, cadascun dels plats que van anar desfilant per la nostra taula que, per cert, estava molt ben parada i servida dins d'un menjador reservat. Pitet a punt, que comencem:


- Gin Mallol. Per anar posant a tot les papiles, aquesta ginebra amb licor de mores, en versió tan líquida com sòlida. Bona manera d'obrir l'àpat, sens dubte.


- Trufes de foie. Mossegades altament plaents i sibarites.

No hay texto alternativo automático disponible.


- Piruleta de tres formatges. Cruixent i intensitat de gust a parts iguals. Divertit.


- Salmó carpier amb cítrics i vinagreta de safrà. Focs d'artifici en boca, amb aquesta conjunció d'un producte d'altíssima qualitat com el salmó amb aquest toc cítric, àcid i fresc que contraresta el greix del peix. La presentació, de nou, molt encertada.



- Gelat de tomàquet i pernil en dues textures. De nou, la cuina del Mallol jugant als contrastos, ara de temperatura i tàctils, molt bé!


- Patata brava Mallol. Estil "Arola" en la forma. Francament delicioses, amb un cruixent marcat, sense gota d'excés d'oli, i un farcit ben bo i equilibrat.


- Cruixent de llagostí amb kikos i mousselina de mostassa de Dijon. Divertit, per anar-hi sucant el llagostí com en gavardina, ben cruixent, i una bona salsa de base, més àcida.


- Risotto de bolets amb el seu cruixent. Potser a mi és la proposta que més fred em va deixar en quant a gust. Li vaig trobar a faltar més intensitat i més cremositat, alguna espurna més que sí tenien la resta de plats anteriors i els que vindrien després.

La imagen puede contener: comida

- Coca de llagostins amb tomàquet i ceba confitada. Senzillament, de traca i mocador, a partir de 4 ingredients, això sí, molt ben posats.


- Ou de guatlla amb tòfona i patata. Ex-qui-sit. Presentació molt original, a l'altura d'un gust de tòfona evident, i un punt de l'ou molt clavat. Què bo!



- Pop amb patata trufada i pebre vermell de la Vera. No sé si em va agradar més, el pop (en principi, el protagonista) o la patata: cruixent i fondant a l'hora. Crec que em quedo amb la patata, increïble.


- Vieira ibèrica amb flor de loto, caviar d'oli d'oliva (caviaroli) i nabius. Un mar i muntanya en miniatura d'escàndol. Quan a la vieira se li acompanya de pernil ibèric, agafa un puntch que a mi em va agradar molt. I aquest toc de l'acidesa de la fruita vermella acaba d'arrodonir el platet. És dels que més em va agradar.


- Garrinet amb patates al pebre de Prades. Tot el que esperes del garrinet: aquella crec de la mossegada amb la gran melositat que ve després.


- Bacallà, melmelada de tomàquet i favetes. Un clàssic que no falla amb un bacallà que es desllomava. Chapeau.


- Cargols en salsa.


- Cargols a la llauna. Per a mi, els dos cargols, van ser un vici. No n'hagués parat de menjar.


- Sorbet de mango amb sopa i coulís de fruites del bosc. Em va encantar: desrprés de tants platets, és molt bona idea tenir per postres una proposta dolça però gens empalagosa, que passa sola i que al mateix temps és deliciosa.



- Bunyol amb gelat d'avellana, mousse de xocolata i terra de carquinyoli. Però aquestes altres postres també van ser una meravella, i no sabria amb quin quedar-me. Com és habitual, molt pensat, al detall, molt ben fet.



- Microgintònic. Per rematar i, de nou, sorprenent: amb una esferificació del gintònic.


Per beure, vins de la comarca, de proximitat, ben bons: Clos Montblanc Castell Macabeu Chardonnay, Clos Montblanc Xipella i cava de Carles Andreu Brut Reserva, tot de la comarca.




En definitiva, un àpat degustació d'aquells de traca i mocador que es recordaran i que sens dubte afegeixen, per si en faltaven, més motius per acostar-nos a la Conca de Barberà i a Montblanc.

Salut!

Montblanc està per menjar-se'l: crònica de les visites gastronòmiques de la #kedadamontblanc17 #Montblancmedieval #Safrània2017

Després d'uns quants mesos sense haver-ho fet, finalment el 4 de novembre de 2017 una bona colla de blogaires de diferents bandes del país ens vam donar cita a Montblanc, on la Sandra Gallart des de feia temps ens havia preparat tot un seguit d'activitats, visites i àpats gastronòmics de primer nivell. Ho vam passar de conya a la capital de la Conca de Barberà, una comarca plena d'atractius i que a mi, com més hi vaig i més la vaig coneixent, més m'agrada.


Per començar, ben d'hora, vam visitar els camps florits de safrà d'Aromis. No és gaire conegut que cap al XVIII-XIX arriba aquesta preuada i apreciada espècie a la Conca de Barberà, on acaba fent-se autòctona.


L'objectiu i el que està fent aquesta petita empresa de Montblanc, Aromis, és continuar amb el conreu del safrà i posar-lo a l'abast de la cuina i la gastronomia. A banda de ser una planta molt elegant, maca i vistosa, té un potencial a la cuina immens pel gran poder colorant i aromàtic que atorga als plats, només amb una petita quantitat. 



Estem davant del safrà més car de la Península. De fet, a Catalunya, també hi ha plantacions al Pallars i a Les Garrigues. Tot i que pot arribar a valer 10-12 euros el gram, cal saber que amb 3-4 brins per persona, és suficient per exemple per cuinar una paaella. 1 gram de safrà és equivalent a 200 flors o, el que és el mateix, a 600 brins.

No és estrany que valgui tant, donada l'escassetat i sobretot a l'exigent treball que hi ha al darrera d'aquest conreu, sobretot a l'hora de collir-ne els brins, molt manual, bri a bri, amb molta cura.

Per acabar la visita a Aromis, tastem una exquisida gelea de poma amb safrà. I continuem camí, que la jornada havia de ser llarga...





Comencem una ruta a peu per Montblanc de la mà del personal de l'oficina de turisme de la vila. Parlem de la història de la vila, dels indrets més emblemàtics, de la importància del medi i les produccions agràries... i arribem al primer punt on ens aturem: el Forn Joan.


El forn Joan són ja 3 generacions de forners. D'entre les especialitats que ofereixen, una de molt interessant, boníssima i altament recomanable és la Coca de Montblanc: textura molt i molt aèria, sembla un núvol quan l'anem a menjar.


I un altre producte destacadíssim, que ens va encantar, és el Pa de mestral, fet a base de blats autòctons Berdún i Nogal, amb una mica d'oli i sal. Massa mare natural i 5 hores ben bones de fermentació que donaran al pa un aroma profund i una textura també deliciosa.




I no podem oblidar tampoc les tradicionals orelletes cruixents i fregides... molt vicioses!


A continaució, arribem a la Pastisseria Andreu, una botiga noucentista emblemàtica de Catalunya. Hi tastem els famosos Merlets de Montblanc (ametlla confitada amb una massa que la recobreix), carquinyolis, també coca de Montblanc... És un establiment tan bonic com exquisit.






Tercera parada: Confiteria Viñas: tan bon punt s'hi entra, t'amares d'un profund aroma de cacao, i els ulls se'n van disparats a contemplar mil i un tipus de xocolates diferents, així com peces de pastisseria i xocolateria fina, que són una meravella. En tastem uns quants, i no sabria amb quin quedar-me'n. Tot deliciós.







Quarta parada: anem cap al recinte de la Fira Safrània, a visitar productors i tastar productes, tant frescos com cuinats, així com showcookings. Formatges, vermuts, vins... va ser una meravella passejar-s'hi i anar-hi descobrint menges moltes de les quals no havia tastat mai encara, com els formatges de Sant Gil d'Albió, o tornar-ne a tastar d'altres ja coneguts com Formatges Camps, sobretot els blaus, coneguts i reconeguts.

Aquí veiem justament el showcooking de Matías Fernández, el xef del restaurant Quinoa (Falset), que va cuinar un extraordinari arròs (de molí de Rafelet) de (mar) i muntanya amb ànec, sípia i sobrassada. Estava deliciós.







D'aquí, cap al dinar, que va ser un moment realment estelar de la jornada: Molí del Mallol (aquí, el post).

Un cop dinats, molt i molt panxacontents, fem cap a un lloc que em feia molta il·lusió de descobrir: la Torre dels Tastos que allotja els Vins de Pedra, de la Marta Pedra. I és que un cop conegut el magnífic celler i els vins del seu marit, en Josep, a l'Empordà (la Vinyeta, aquí el post i aquí), em feia gràcia tancar aquest petit cercle tastant i coneixent de prop el projecte personal de la Marta, en aquest cas a la Conca. 


Es tracta d'una torre de la muralla de Montblanc, que rehabilitada en el seu interior, i decorada amb molt d'encant i encert per en Víctor Pedra, en cadascun dels nombrosos pisos que la conformen. Quin lloc més especial i acollidor! Allà, vam poder trepatejar de valent amb el tast del vi Trempat, per ser el més representatiu de la comarca, monovarietal de Trepat. Realment un vi que marca tipicitat d'aquesta varietat tan autòctona i tan complicada de vinificar. S'ha de ser molt curós per maximitzar l'obtenció de concentració de color i estructura en un vi que acaba donant aquells pebres i balsàmics, sempre des de la lleugeresa en boca. Boníssim.


I jo, d'aquí, ja vaig fer cap al Tast de vins organitzat per Conca 5.1 en el marc del Safrània, conduït magistralment pel gran Carles Xuriguera (properament, el post)


Va ser un plaer aprofundir en la història, la cultura i l'oferta gastronòmica d'aquesta preciosa vila capital de la Conca de Barberà.

Salut i gràcies a tothom per fer-ho possible, especialment a Sandra Gallart i a l'Oficina de Turisme de Montblanc.

diumenge, 26 de novembre del 2017

Xivarri Tasca (Reus, Alt Camp, Tarragona)

Primera incursió a Reus (ja tocava) i primera troballa, d'aquelles que deixen empremta gràcies a la molt bona estona que hi vam passar un bon dissabte al migdia, per dinar.

Resultat d'imatges de xivarri tasca reus

Dins del centre antic reusenc però en un carrer força tranquil trobarem aquest indret canalla de decoració força personal, directa, cridanera. El tracte, molt acollidor i fins i tot amigable, sempre des de la professionalitat, l'ambient, l'oferta gastronòmica... conviden a menjar i a beure, o a beure i a menjar, a parts iguals, ja que Xivarri és una tasca que cuida molt aquests dos aspectes.




La carta està penjada en diferents punts de les parets i, a més, te la deixen a un costat de la taula per major comoditat i per anar fent salivera. Tot crida molt l'atenció. Està organitzada en diferents partides, amb noms provinents del món circense: l'home bala, el mentalista, domadors, malabars, paiassos, etc. segons el tipus de producte o d'elaboració. L'oferta és prou variada com per trobar platets molt suggerents i l'elecció no és pas fàcil. No deixa de ser un homenatge al món del circ reusenc.




Està molt orientat a compartir platets i ells mateixos recomanen uns 2 o 3 per cap. Nosaltres, que érem 2, en vam demanar 5 i vam quedar prou satisfets. Tot i que la carta és prou explícita, el cambrer o fins i tot des de la barra, et detallen tants aspectes com siguin necessaris de l'elaboració i ingredients dels plats, excepte aquells que siguin inconfessables, com veurem de seguida.

Pel que fa al beure, és un espectacle per als aficionats al vi i, més concretament, al vi del país. Aquí, pràcticament freguen el 100% de vins de la terra, fet normal però no pas habitual. Tenen referències tant conegudes com més minoritàries i de petit productor. Davant de tanta oferta, d'acord amb les preferències i gustos del client, et serveixen uns quants culets de copa per tastar i acabar d'afinar a l'hora de triar un vi en concret, que pot ser tant a copes com l'ampolla sencera. 




En el nostre cas, vam triar dos vin-assos: un Mas la Mola (Macabeu i Garnatxa Blanca) DOQ Priorat, edició limitada, de Poboleda. elaborat per l'enòleg Jordi Masdeu Català. Déu n'hi dó quin vi més corpulent i intens, em va agradar molt. L'altre vi escollit va ser un més fàcil Cèrvoles Colors Blanc, més afruitat, àcid i fresc, que també va acompanyar força be l'àpat.

Anem al circ culinari que va desfilar per la taula un cop ja teníem la beguda escollida i servida:

- Braves molt braves clàssiques, amb alliolli casolà i pebre vermell picant. Estaven molt ben cuites i fregides, sota una salsa espectacular, gens cansina o embafadora, sinó al punt en tots els sentits, com per no deixar-ne ni gota al plat.



- Tires de pollastre cruixent amb mostassa i vermut Miró. Unes tires de pollastre força bones, marinades en vermut i espècies, en què destaca sobretot la salseta servida a banda que, segons ens explicava en Juan Diego (el mestre de cerimònies del local), havia estat cuinada durant unes 7 hores i tenia una sèrie d'ingredients que no ens va voler confessar (endevinem vermut, i mel...?). Ens va dir que fins i tot la gent li ve a comprar la salsa per endur-se-la a casa. És realment bona i addictiva.




- Aneckao (premi ganxet pintxo novembre 2014). Tal com ells defineixen a la carta, un foie d'ànec amb compota de ceba al vi, petazeta de xocolata, estimulant amorós afrodisíac i gotes de bogeria. Es tracta d'un panet de llet elaborat pel Forn Sistaré  servit a mode d'entrepà amb aquests ingredients que tenen una bona mossegada, que té un toc cruixent. Destacable l'originalitat de l'embalum, en consonància amb la resta del local i de l'experiència al Xivarri, i sobretot el bon gust que té.



- Bomba de bacallà picant. Nova mostra circense, en servir la bomba amb una bengala. Amaga, al cor, un bacallà que acompanya molt bé el conjunt, picant però sense passar-se de mida. Força bona!




- Pop al carbó amb DOP Siurana. Per rematar el dinar, vam triar aquest pop que ens va semblar boníssim tant per la bona cocció del producte principal com pel regust de brasa, com per la base molt agradable de patata al pebrot vermell amb què es serveix. 



A banda d'això, va caure alguna copeta més a mode de tast a cegues, ofert pel mateix Juan Diego. 




El tracte al client està ple de detalls com aquests, un punt canalla perquè provoquen que surtis de Xivarri ben content, en tots els sentits. Gràcies, Juan Diego i companyia! Es nota que els agrada el que fan, que n'estan convençuts i que ho viuen apassionadament, i això es nota, s'agraeix i s'encomana.



Vaja, que ho vam passar d'allò més bé i a un preu més que raonable i ajustat, a 20 per cap, tenint en compte que només 5 euros ja valia la copa de Mas la Mola.


Salut!

(Data de l'àpat: dissabte 13 d'agost de 2016)



diumenge, 19 de novembre del 2017

Patatas a la Riojana. Tempranillo crianza 2014 de Casa Primicia (DOC Rioja)

Ens hem animat amb un clàssic plat de cullera, tan bo com senzill i humil, això sí, maridat amb un monovarietal Tempranillo que ens vam endur de la visita al celler Casa Primicia (aquí, el post d'aquest capítol de l'#escapadarioja)


Ingredients:

- 5 patates
- Mitja ferradura de xoriço fresc (el vam comprar a la Carnicería Serrano de San Millán de la Cogolla)
- 1 ceba i mitja
- 2 dents d'all
- Raig vi blanc
- 3 cullerades petites de polpa de pebrot choricero
- 1 caiena
- 1 fulla llorer
- Brou



Elaboració:

Tan senzill com ratllar la ceba i sofregir-la amb una mica d'oli en una cassola prou fonda com per encabir tant de volum de patates, juntament amb la caiena i el llorer.


Quan la tinguem gairebé cuita del tot (a foc baix, no volem que agafi color sinó només que transparenti), hi afegim l'all tallat ben petit.

Després d'uns minuts, hi incorporem el pebrot choricero i remenem. Hi posem també el xoriço fresc tallat a rodanxes generoses. Mullem amb un raig de vi blanc i deixem que n'evapori l'alcohol. Finalment, hi posem les patates que haurem esqueixat a mida de mossegada grossa, i les saltegem amb la resta dels ingredients.





Cobrim generosament amb brou de pollastre (o de carn, o aigua), salem una mica (sense passar-nos) i deixem fer xup-xup a foc baix durant uns 20 o 30 minuts. 


Quan les patates estiguin cuites, deixem reposar 5 minuts, amb la cassola encara tapada.


Emplatem.


Acompanyem amb un excel·lent monovarietal Tempranillo 2014 de Casa Primicia (aquí, el post de la visita enoturística i tast) suficientment estructurat com per aguantar la contundència del nostre plat. El raïm prové d'unes vinyes de més de 30 anys. Un cop vinificat, fa la malolàctica en fusta americana durant 14 mesos. Fruitós, taní suau i agradable, poc pes de la fusta. Es manté ben jove i viu.



Salut!

dijous, 16 de novembre del 2017

Restaurant Miravall (Batea, Terra Alta, Tarragona)

Hi ha restaurants que surts saben del cert que tornaràs. No passa gaire cops, però quan passa, és senyal que l'experiència ha valgut molt la pena. I de fet ara, en el moment de publicar aquesta entrada, la segona visita ja s'ha produït, tot i que en aquest post només en parlarem de la primera.


Aquest és el cas del Restaurant Miravall, a Batea. Després d'haver passat un bon matí amb l'Imma Llop visitant i tastant Tarroné, ens venia molt de gust rematar la jugada amb un bon dinar. Teníem pensat el Miravall, i l'Imma ens va assegurar que havíem triat bé... I tant que sí!

Des de fora, sembla un lloc del més normal i corrent. Als afores del poble, a peu de carretera... aparentment res no sembla indicar que d'aquí n'hauguem de sortir especialment entusiasmats. Però en entrar, ja observem un detall molt significatiu: tota una paret dedicada als vins de proximitat, sobretot del poble, que a banda d'estar a la venda, també es poden degustar en el restaurant.




La sala és maca, espaiosa, amb una taula gran i separada de la resta. El servei, molt atent i professional. Ens hi trobem molt bé.


Encara ens agrada més llegir el menú (de diumenge): 15 euros, tot inclòs, amb un bon assortiment de plats a escollir. Concretament, vam poder tastar els següents:


- Empedrat de llenties amb poma, salmó fumat i vinagreta de mostassa a l'antiga. Déu n'hi dó la bona presentació, la bona fila que feia, i com de bo estava aquest plat, que es va posar especialment bé atesa la calor que feia aquell dia. Tot situat al plat amb força gràcia i sentit, i conjunt d'ingredients i productes molt ben trobats, de resultat totalment equilibrat.



- Cassoleta d'ous estrellats amb lacon, sobrassada, patata i formatge. D'aquells plats per gaudir sucant pa com si no hi hagués demà. Estava boníssim. Una opció segura.



- Cua de bou estofada amb patates. Excel·lent, tendresa evident, gustosíssima. Per gaudir i recordar.


- Pollastre guisat al vi ranci de Batea i fruita seca. Un guisadet de traca i mocador. Quantitat més que generosa. Bon producte i sobretot ben tractat a la cuina de xup-xup sense pressa.



Per postres:


- Tiramisú casolà. Servit en un petit gotet, estava força bo!


- Semifred de mató i figues amb gelat de nata. Espectacular, cal tastar-lo, de debò.



Per beure, cal destacar la bona qualitat del vi de la casa inclòs en el menú: el Vall Major negre (Garnatxa Negra i Syrah) del Celler de Batea. Jove, fruitós, equilibrat, molt agradable, fàcil...




Més detalls: pa i oli, també bons.


Tot plegat, amb un parell de cafès, per només 32'50 euros. Cal anar-hi, hi tornarem!


Salut!

(Data del dinar: diumenge, 30 de juliol de 2017)